.jpg)
La jam de dissabte a Tarragona, dins el cicle de la Crida a homenatjar Vinyoli des dels bars, va tenir lloc a la cafeteria
La Cantonada, del carrer Fortuny. Que estigui situada al carrer que pren el nom de l'insigne pintor reusenc ja era un auguri que havia de servir de punt de trobada entre reusencs i tarragonins -en altres coses tan enfrontats-.
Bromes a part, La Cantonada és un espai de gran magnificència, d'una amplitud i noblesa de cafè antic dels que ja no queden, i l'actual direcció del Sergi li ha donat, a més, una empenta cultural que cal remarcar i agrair. Fa un bon grapat d'anys, quan treballava a la vora,va ser lloc freqüent d'esmorzars per a mi. Em sabia greu veure'l una mica abandonat i em satisfà moltíssim veure'l en plena ebullició actualment.
.jpg) |
| Pep Solà en plena acció magistral |
Va ser un marc idoni per a aquesta jam, on van arribar-se els dos grans promotors d'aquesta crida, el
Pep Solà i la
Mònica de Dalmau. La coordinació i impuls van córrer a càrrec de
Rubén Giménez, del qual ja havia parlat en aquest blog, i que no conec per cap intersecció passatgera, ja que és nebot meu. A través d'ell van apropar-se gent molt activa en els cenacles poètics tarragonins, dins
l'Ateneu Llibertari Alomà.
.jpg) |
| Rubén i els seus col·legues en acció poètica |
Xavi Saladrigues, Mariona Pico, Caterina Colom i un servidor, entre d'altres,vam aportar la quota reusenca amb la Mònica. Va incloure fins i tot una atrevidíssima improvisació poètica per part nostra. Espero que els assistents ens ho hagin perdonat.
.jpg) |
| La Mònica interpretant amb passió |
.jpg) |
| El Xavi i el seu recitat ple de convicció |
.jpg) |
| La Mariona enlluernant el públic |
 |
Un moment de l'agosarada improvisació
(Fotografia: Teresa Adserà) |
Va ser una jam especial, com ho han estat totes aquelles en què he participat i com ho han estat totes en general, segons m'han explicat els amics que han acudit a les que s'han fet a Barcelona, Santa Coloma i altres indrets. I aquesta sens dubte és bona part de la gràcia i atractiu d'aquesta Crida que ha intentat revifar la flama de la poesia vinyoliana en un dels llocs on ell va saber trobar acollida per al seu art vital i apassionat, la geografia urbana que tracen els bars, cafeteries i establiments similars que fa sovint de les ciutats uns espais més hospitalaris per a viatgers i autòctons.
I encara queden altres cites, per als qui us hi volgueu enganxar. Consulteu programacions
aquí i
aquí.
Em pregunte què vau fer exactament en les improvisacions.
ResponEliminaDoncs sobre cinc o sis objectes triats a l'atzar (uns auriculars, un guant, una capseta de xocolatines, etc) vam confegir poemes encadenats, en ordre d'escriptura i després lectura: Mònica, Xavi i jo. Una obreta feta i consumida al moment.
EliminaQue divertit! Sou uns artistes.
EliminaEL GRIU. Sens dubte és una de les claus de volta de la poètica de Vinyoli. Posdata: A la Bogarde em demanen que faci de missatger per dir-te que disposen d'un servei dermoestètic per si les fotografies no són prou satisfatòries. Comentaris a continuació de la teva darrera aportació bogardiana...
ResponEliminaSí, capità. El Griu és un gran llibre, tota una història d'amor amb els seus vaivens, els seus pujar i baixar... En vam llegir una bona tria de poemes per tal d'il·lustrar aquest viatge de l'amor físic al desamor, passant per l'amor que es vesteix d'espiritualitat.
Elimina