Tot apunta que 2015 ha de ser un any decisiu, un any en què hem de posar el coll per tal que molts projectes tirin endavant i arribin a bon port, o que, anant a una metàfora més casolana, requeriran posar fil a l'agulla.
Les agulles que tinc llestes, o en alguns casos els repunts que tinc embastats, es refereixen a distints projectes literaris o de creació, alguns individuals, alguns col·lectius. 2015 m'agafa amb alguns ja endreçats per part meva i que depenen de decisions d'altri. Altres projectes demanen que els impulsi jo, i encara d'altres demanen que m'hi posi amb energia per extraure'ls del seu estat inicial, de la hivernació a què la suma dels altres projectes ha dut.
D'alguns n'he parlat aquí, perquè tenen a veure precisament i directa amb la blogosfera (Projecte Zurich, rellançament de Nervi...), d'altres sobrevenen de projectes dels que n'he parlat també en aquest blog (Jam Vinyoli). D'altres es queden a l'esfera més física i, encara que pròpiament virtuals quant al nivell de realització no pertanyen a l'esfera virtual de la xarxa.
2014 ha estat, tanmateix, també l'any en què alguns projectes han cristal·litzat, l'any de les "Interseccions" que han arribat a les llibreries gràcies als amics d'Ifeelbook. L'any en què la meva salut sembla restablerta i em permet plantejar tota la munió de projectes que m'esperen amb fonamentada il·lusió. Li estic agraït, a aquesta any que acaba avui.
A nivell de país, no cal que expliqui la il·lusió que tinc que el gran projecte nacional, que ara també sembla hivernar lleugerament, definitivament prengui rumb amb bon vent de popa, per tornar a les metàfores que tant li agraden al nostre comandant en cap.
Espero i desitjo que tots els projectes que vosaltres tingueu també esdevinguin realitat, i que aquest any que ja treu el nas us sigui profitós i saludable.
Molt bon any, Eduard, molts projectes i molts il·lusions per aquest 2015.
ResponEliminaI una abraçada ben forta.
Una abraçada, i molta sort també pera tu i els teus projectes -un dels quals compartim!-.
ResponEliminaPosar fil a l'agulla. I si pot ser amb agulles de fer mitja construir un petit gran país.
ResponEliminaA velocitat de creuer.
Bon any Eduard
Bon any, Xavier. I que ens trobem en alguns dels teixits que perfilo!
EliminaAquests projectes d'han d'arribar a bon port, segur!
ResponEliminaBon any un altre cop (crec que quan ho repeteixes tres vegades es fa realitat :))
Amb bon vent i bona companyia! Ens "veiem" i ens veiem, segur! BON ANY NOU
EliminaBon any 2015 Eduard! Aquests projectes que tens entre mans, de ben segur et donaran moltes satisfaccions.
ResponEliminaGràcies, Lupe. Un boníssim any 2015 per a tu.
EliminaIl·lusions que agafen forma. Moltes gràcies per compartir amb nosaltres comentaris, literatura i passió. Bona entrada al 2015, Eduard!
ResponEliminaGràcies a tu. Espero que ens anem trobant i compartint aquest any que ja entra. Que et sigui venturós per als teus propis projectes!
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPer un 2015 ple de projectes acomplerts.
ResponEliminaFelicitats, Eduard, per un any 2015 carregat de projectes.
ResponEliminaPer un 2015 ben ple de salut i publicacions! Felicitats!
ResponEliminaPer cert, quina patxoca al costat de l'Olga Xirinacs!
Bon any. Aquest serà l'any de l'afany i de la trencadissa del pany. El pany d'espany-a i el pany de nyam.
ResponEliminaAra bé: Quina entrada has fet amb el record del Miramelindo i la seva gent antiartista! L'afany ha congriat l'eczema que ens vincula a un proposit-epifania: Som la clemència i albirem el desencís amb les amfores carregades d'il·lusió. Ens agrada haver contribuit al retrobament d'en Nico, en Conrad, l'Esnaola i l'Eduard. Dispersos després de molts anys, de molts panys i de sengles proclames d'afany, ara torneu a reviscolar aquell Miramelindo barceloní i no renuncieu al vostre esperit-Albatros de localisme comarcalista i engordany. Capfoguers davant les flames: Sempre sou l'afany apel·lat per Vicenç Altaió. Meravellosa irrupció eduardiana en els limits de la bauma incandescent. Heu animat la nova etapa bogardiana i ha quedar perfectament ressenyat en el primer article de l'any 2015. L'any que trenca el pany. L'any del nostre afany. Bona epifania.
Per cert, nosaltres no som d'en Pablemos. Som de l'afany constituent de la república màgica de la Catalonia bogardiana. Quedi clar i meridià. Som lo que sembrem i l'afany ens tempta!
ResponElimina