LA MÚSICA DE PROXIMITAT DE FITO LURI

FITOLURI.COM

Amb el cantautor Fito Luri m'uneixen moltes coses, moltes interseccions, que diria jo autocitant-me sense modèstia. A part del fet de ser compatricis, és clar, i de tenir racons a sota de La Mussara, tant ell com jo, si bé ell està afincat permanentment a Vilaplana, el bonic poblet prop del qual tinc la meva casa d'estiu.

Recordo perfectament que durant una temporada que jo vaig anar diàriament en autobús a Tarragona a treballar, coincidia amb ell. Jo en tenia referències, és clar, del seu pas per mítics conjunts musicals locals com Cafè París i l'Orquestra La Padrina. Els usuaris d'aquell autobús gairebé nocturn, de primeríssima hora, que feia un itinerari una mica particular, érem gairebé tots habituals i ens coneixíem, si més no de vista.

Temps després, precisament el vaig perdre de vista. Crec que va ser el moment que va encetar la seva carrera com a cantautor, amb el seu disc editat el 2002 ("Aromes").  Sabia que duia un dels bars que han recuperat el centre de la ciutat per a l'ambient nocturn, el ja avui més que consolidat "Absenta", i poca cosa més.

Tanmateix, ara fa cinc anys ha recuperat amb renovada energia la seva tasca de cantautor, i ha editat ja tres discos consecutius : "Zoòtrop" (2009), "Entrepans i mandarines" (2012) i "1440 biorritmes i una taula on hi pot seure tothom" (enguany). I he de confessar que, per diverses raons o mals atzars mai no l'havia seguit de prop.

Una nova coincidència familiar -interseccions de persones molt properes a tots dos- m'ha fet seguir en canvi el seu procés recent de recuperació a causa de problemes de salut que ara semblen feliçment superats. I en el marc del cicle de concerts que s'han programat aquest mes en el que sembla també  feliçment recuperat espai cultural de Cal Massó, he descobert en profunditat aquest cantautor que se m'ha revelat dotat d'una sensibilitat i una creativitat molt singulars.

CANALTE.XIPTV.CAT

El concert de dissabte passat, compartit amb Sanjosex, va resultar íntim i molt proper, en aquest àmbit versàtil i peculiar que és l'antiga fàbrica de licors. Cal Massó és un dels vestigis del que va ser un barri nascut al voltant de les indústries relacionades amb l'elaboració de l'alcohol, el gran motor de l'economia reusenca durant els seus segles d'or. Aquest barri, que té el carrer Ample com a eix, acarat a l'estació de ferrocarril dita dels directes (avui l'única existent a la ciutat, un cop va ser abandonada i ensorrada la del Nord), és en bona part el meu. Allí vaig córrer i passar moltes hores de la meva infantesa. Però aquesta seria una altra història. Fito Luri, acompanyat pel seu guitarrista actual, Gerard Juanpere (també de Vilaplana) va oferir un recital molt especial, repassant alguns temes del seu darrer disc però també alguns dels més coneguts dels anteriors. Va ser un recital recorregut i abraçat per l'emoció, com va expressar molt bé Carles Sanjosé, abans d'advertir-nos que ells, els Sanjosex, farien més fressa.

CALMASSO.CAT

Fito Luri, per tant, ja m'és avui molt més conegut. Ell desenvolupa una música que podríem dir autènticament local, és a dir, arrelada al seu país més immediat, però que -com tot el més autèntic- esdevé realment universal, ja que canta els sentiments, experiències i contradiccions on tothom es pot reconèixer. Això és també exactament el que passa amb els seus temes més costumistes, exquisides peces d'orfebreria on descriu amb notable bon ull la vida quotidiana, singularment la dels carrers reusencs. És el cas de temes com "Sant Pere a Cassiopea" o "Plaça del Baluard", de "Zoòtrop", o ""Barri de Santa Teresa", de "Entrepans i mandarines". Una música de proximitat, per usar una etiqueta que avui ens remet al producte fresc fet al costat de casa, però que en aquest cas pot arribar a qualsevol racó del planeta sense perdre la seva essència.

Una mostra: "Sant Pere a Cassiopea", la lletra que us podeu descarregar, com l'àudio, gratis,

al web personal del nostre cantautor. 

Sant Pere a Cassiopea

Carrer dels àngels de la guarda
numero setze, primer pis,
sobre el terrat hi ha Cassiopea
on cada nit vaig a dormir.
en Gerard Gort escriu poemes
crida que no li agrada el vi.
S'asseu a l'ombra d'una espelma
que balla amb l'aire del desig.
Silenci, llum, acció,
tothom que ompli el seu got.
Sant Pere ja és a prop,
aquí és festa major.
Émile tranquil per les Galanes,
just arribant al Mercadal,
ha ensopegat amb una pedra
i diu, que sí, sota hi ha el mar.
Núria te un bosc a la Cerdanya,
tanca els ulls i se n'hi va,
jo faig cafè sol a la taula,
la gent creu que estem casats.
Silenci, llum, acció,
tothom que ompli el seu got.
Sant Pere ja és a prop,
aquí és festa major.
Nana a la casa de la vila,
han plantat tots els gegants,
puja al coll que la tronada
és a punt de començar.
Silenci, llum, acció,
tothom que ompli el seu got.
Sant Pere ja és a prop,
aquí és festa major.

Aquesta cançó serà, segons ens va comentar Fito al final del seu concert, la que donarà títol al proper àlbum, que es gravarà en directe al Teatre Bartrina el proper dia 18 de gener. Una cita ja indefugible a les nostres agendes!