.jpg) |
| Fotografia: Elena Giménez |
Vinyoli és un poeta vitalista. De ben segur, el que desitjaria és que la seva poesia fluís entre la vida de la gent: en les escoles, universitats, ateneus, i els bars. Els bars on tanta vida va fer ell mateix i on es va veure rescatat tants cops de la rutina quotidiana que tant l'aclaparava.
La Crida a homenatjar Vinyoli als bars, una iniciativa que parteix del nucli de vinyolians i que han coordinat Pep Solà i la reusenca Mònica de Dalmau, vol contribuir a fer ressonar, doncs, la seva poesia al lloc d'on tants cops va néixer i va almenys començar a prendre forma en la ment del seu autor. També pretén demostrar la seva plena vigència, donar nova acta de fe de la seva capacitat de commoure, remoure i somoure consciències i fer participar de la seva insubornable i adelerada exploració vital.
.jpg)
Ahir vam fer una nova edició a les nostres comarques, a la cafeteria Quin Cacau! de Cambrils. A més d'una bona excusa per trobar-nos, compartir el bon ambient d'aquest indret tan acollidor de la vila de la Costa Daurada -allunyada del seu més conegut i populós nucli portuari-, va servir per apuntalar una comunitat vinyoliana que afortunadament sembla que es pot consolidar al nostre territori, gràcies en bona part a la llavor plantada per un ganxet per afinitat com el nostre amic Pep Solà.
.jpg)
.jpg)
.jpg) |
| Fotografia: Elena Giménez |
La propera cita, al cafè La Cantonada de Tarragona, dissabte vinent. No us la perdeu!
Molt atractiu el que heu fet a Cambrils.
ResponEliminaMolta sort a Tarragona!!
Gràcies, Xavier. Crec que encara et pots apuntar a alguna:https://www.facebook.com/JamPoeticaVinyoliBar/events?key=events
EliminaUn bonic homenatge. M'hauré de llegir amb més atenció Vinyoli, sempre m'havia fet la impressió de ser un poeta trist.
ResponEliminaTrist, joiós, malenconiós, vibrant. Poeta de l'amor, poeta de la mort. Hi ha molts vinyolis, i hi són a cada llibre. Sí que t'hi convido a entrar-hi. No te'n penediràs.
EliminaBona tarda, d'entrada confessor que m'agrada Vinyoli (sobretot Vent d'aram). També m'agrada el cacau i, sobretot, degudament manufacturat i presentat en forma de xocolata amb un 90% de la preuada llavor. I ara us convido a tots, a tots i a totes, a que presencieu en primera persona el bogardisme i, especialment, els meu comentaris en forma de lliçons còsmiques que demostren el que Nico Nubiola (l'escultor) i Vicenç Altaió (el poeta) reblen en clau ardent amb el rotund SEMPRE SOM AFANY. Mireu la meva darrera intervenció en el zenit del bogardisme. He escrit la primera lliçó de la que serà gran enciclopèdia del Canaló. Mireu els comentaris i, especialment, una ardent salutació per l'Eduard. Si l'Eduard és antiartista, jo soc antipactista. Sempre som afany. Mireu tot el que surt en el blog i els comentaris que us esperen. Cacau del bo i visca en bon oli, el d'en Vinyoli! http://penyabogarde.blogspot.com
ResponEliminaVisca en Vinyoli, el bon vi i el bon oli, Sr. Canaló, ciutadà honrat!
EliminaFantàstic. Veure que hi ha gent que organitza aquestes coses (i més en poesia!!) fa que un pensi que realment el vent s'aixeca. Vinyoli va ser bon poeta, i com diu en Conrad, el Vent d'aram és el Vinyoli que més m'agrada.
ResponEliminaSalut.