PRESENTACIÓ A LA IMPOSSIBLE

Fotografia de La Impossible

Dimarts passat vam presentar "Interseccions" a La Impossible, la llibreria del carrer de Provença a Barcelona que des del primer moment ens va obrir les portes per poder acollir amics, companys blogaires i familiars residents a la capital que em van acompanyar en aquest acte, i que d'alguna manera resumien els múltiples vincles que m'uneixen a la gran ciutat on transcorren, d'altra banda, bona part de les històries del llibre.

Com sempre, vaig expressar el meu agraïment en primer lloc a les responsables de la llibreria que m'ho van facilitar, l'Olga i la Mireia,i immediatament als de l'editorial Ifeelbook, i concretament a Josep Maria Pijuan, que va desplaçar-se des de Palma i va obrir la presentació. A part d'unes paraules cap a mi que no tinc paraules per agrair, va comentar que aquell acte, gràcies a la meva caparruderia, suposava un cert avançament del desembarcament que havien previst de l'editorial a la capital catalana. Ifeelbook, en efecte, pot veure ja els seus llibres a la venda en diverses llibreries barcelonines. I naturalment gràcies a la constància d'ells mateixos i del bon treball que estan fent.

També, òbviament, vaig agrair a la companya de les aventures de Nervi, la Sílvia Cabezas, la seva intervenció, presentant un llibre que havia hagut de llegir amb molt poc marge de temps, i fent-ho a més d'una manera admirable, clara, estructurada i amena. A més, gràcies a la presència de Marta F. Soldado, també vam poder improvisar una petita reunió de rellançament de Nervi, que amb una nova denominació i alguns canvis importants està ja tornant a caminar.

Per la meva part, vaig tornar a aportar les meves reflexions sobre el fet de l'escriptura, que probablement acabi penjant en aquest blog, quan acabin de madurar en la fi d'aquest cicle de presentacions. Almenys no abans de la següent aturada, que serà a Tarragona, el dia 20, a la llibreria de la Rambla.

Va seguir la lectura per part de la meva filla Aleida del relat "Cruïlles", i vam acabar amb un col·loqui amb els assistents, que en un espai tan íntim com el de La Impossible va resultar, almenys per a mi, força enriquidor.