.jpg)
Fa anys que a casa nostra hem establert el costum de sol·licitar per aquest dia una collita de llibres, un per a cada membre de la nostra petita república -que només transigeix davant la monarquia màgica que ve d'orient-. La collita d'enguany té regust de llibres amics, amb l'autor local Pep Macaya i el seu darrer llibre, "La balada de Mossèn Dallonses" (Silva Editorial), i la compilació de dones poetes catalanes que va realitzar l'amiga Sandra D. Roig amb Noèlia Díaz Vicedo sota el títol de "Donzelles de l'any 2000" (Editorial Mediterrània, 2013). També la darrera novetat d'Andrei Platónov servida gràcies a l'exemplar treball de traductor de Miquel Cabal Guarro, al qual conec de les darreres trobades de traductors al Centre de Lectura on ha assistit. Es tracta de "La rasa", novel·la curta del singularíssim autor rus que va patir l'isolament sota el règim estalinista (Edicions de 1984). A més, la novetat de l'exquisida Siri Hustvedt ("El món resplendent", Anagrama), i una edició bilingüe de T.S. Eliot que ha publicat Adesiara a partir de diversos llibres del gran poeta nord-americà ("Poemes 1925-1930"), amb traduccions al català d'Alfred Sartagal.
Una bona collita, vaja, que segur que donarà els seus fruits. Com moltes altres petites troballes, descobriments o simples reflexions passavolants, queden reflectides en el nou projecte que he encetat el 2015, aquest any que com us deia a l'anterior entrada d'aquest blog, sembla conjurat per farcir-me de projectes. Es tracta d'un blog de Tumbrl, alternatiu a aquest i segurament més freqüentment actualitzat donat el seu caràcter procliu a la immediatesa.
Feliços reixos a vosaltres també!
Bona collita i bons reixos!!! Has fet bondat, Eduard... Ja es veu de seguida!!!
ResponEliminaBon any 2015... Ara vaig cap a Tumbri...
He fet bondat, sí... i m'he cuidat força. Quin remei!-p
EliminaEl meu Tumbrl està fet per mòbil i per a mòbils, potser, la definició en ordinador no és prou bona, de moment. Però els "reixos" també m'han dut un nou smartphone i la cosa millorarà.
Bon any 2015 Carme, i espero que aviat ens trobem en un projecte comú al Zurich!
Quin honorás! i quina il.lusió que els reis màgics es recordin de nosaltres, Gaudeix-los. amb tot l'amor per la lletra.
ResponEliminaRealment han estat els "reixos" que m'han dut les "Donzelles...". O, si tu vols, l'atzar que em va fer trobar-lo a la llibreria Galatea de Reus.
EliminaGaudeix tu també els teus reis i tot l'any que just comença.
Quina collita! Es veu que t'has portat bé :):)
ResponEliminaAcí també en diem "reixos" però donem els regals el dia 5 a la nit, després de menjar-nos el roscó.
Tenim molts noms i particularitats comunes amb el sud del País Valencià, ja me n'havia adonat. Aquí també va penetrant l'ús de donar els regals encabat de la cavalcada, amb aquests muntatge que fan municipis petits i associacions diverses de fer aparèixer els Reis en persona i fer-los entregar les joguines als xiquets. Però jo continuo enganxat a la tradició de veure els regals l'endemà, dipositats sobre les sabates dels membres de la família.
EliminaMoltíssimes gràcies Eduard! Esperem que t'agrade, veuràs que tenim al país valencià i a tots els territoris una qualitat molt gran de poesia.....Abraçades, Noèlia.
ResponEliminaEn conec algunes, del món bloguer, i iniciatives tan lloables com la de la cooperativa El Pont. Qualitat enlluernadora, com la de tantes coses que ens arriben del País Valencià. En sóc un enamorat.
EliminaUna abraçada.
És veritat, a Mont-roig també diuen Reixos.
ResponEliminaTrobo que has tingut bons regals, Eduard, me n'alegro. Ara a passar-t'ho bé fora de les amargors polítiques.
Igualment, Olga, que gaudim de llibres. I que les amargors esdevinguin aviat palpables fruits no tan amargs.
EliminaLa feina dels traductors és molt necessària i lloable quan està ben feta.
ResponEliminaSens dubte. I segur que la feina ben feta és la de Miquel Cabal la dels altres, l'he de comprovar encara.
EliminaVeig, en efecte, que la collita de Reis porta una bona part de traducció. Potser, i no és que tingui res en contra dels traductors, caldria que es traduís menys. Potser això animaria la compra d'autors del país, i el coneixement d'altres llengües. Dues coses importants.
En aquesta família, ja ho veig, res de mitjons i corbates, com no siguin literàries! Em fan curiositat les donzelles, segur que és una bona lectura.
ResponEliminaPer cert, m'ha agradat mirar d'endevinar quin dels fanals era la lluna!
Les donzelles agrupa gent molt vàlida, algunes ja les conec. Segur que és més que recomanable.
EliminaI quin és el fanal-lluna, doncs?
La més brillant! La 6a començant per la dreta...
EliminaExacte!, el llum més gros i brillant.
EliminaLa Diana també m'ha regalat el llibre del TS Eliot.
ResponEliminaEduard?
No t'esmunyis ara. Mentre hi hagi anti-art l'art voldrà art i el nostre art és el que nega l'art.
Sempre som afany.
O no? Eduard?
O no? Mira com s'escampa la taca en el blog bogardià.... mira, mira, Miramelindo...justament ara.
NICO NUBIOLA
Bons regals.
ResponEliminaA mi m'han regalat Mobby Dick, de fer no és la primera vegada.
Miramelindo. Mira'm bonic i mira com les ones de ponent gronxen les barques de llevant i com els pescadors fan cua davant de les xarxes i extreuen el peix platejat que fa olor de mar.
Miramelindo. Mira'm bonic i mireu com els vaixells de guerra salpen amb mariners enclenxinats que diuen adéu-adéu a les doncelles que ploren la seva partida cap a a guerra contra l'espanyol. Medes armades mai seran ofegades!
Miramelindo. Mira'm bonic i mireu a cor obert com els pescadors de l'Escala escaten les lleixes de peix i preparen la bullimenta que els farà més digeribles per panxes mal cuidades.
Cuidem l'espinada de la sardina.
Podriem fer una reunió d'antiartistes, jo només ho segueixo i ara investigant tot el que feu amb les escultures, les poesies i les matemàtiques, potser que accepteu un mariner a taula.