EN MARXA LES #JAMS POÈTIQUES

Anit un grapat de bojos per la poesia vam començar a posar en marxa un projecte que em fa particular il·lusió: el manteniment d'unes trobades estables per recitar poesia en grup, de manera espontània, sense gaires guions ni compromisos. Només un, de compromís, de fet: manifestar i compartir l'amor per la poesia.

En l'àmbit acollidor i íntim del Teïna (gràcies, Sara i Zaida, per permetre-ho), ens vam trobar prop d'una dotzena de compromesos en aquesta primera crida: Carme Andrade, Pep Solà, Caterina Colom, Fina Veciana, Fina Masdéu, Ramon Salvat, Carme Masip, Rubén Giménez, Aleida López, Elena Giménez i un servidor. Altres van excusar-se, per viatges, per altres compromisos... La nit, freda i ventosa, no acompanyava, però el soterrani del local de la plaça de la Farinera va resultar un recer idoni contra l'hostilitat exterior.

El recital conjunt, en el qual cada partícip va aportar un poema o algun més que considerés especialment significatiu dins el seu gust poètic, va constar dels següents poemes:

-De Max Besora, poema sense títol del seu poemari "L'espectre electromagnètic" (per Rubén)

-D'Ibn Khafaja, en traducció de Josep Piera i Josep R. Gregori, "El temps passa de pressa", del llibre "Jardí ebri" (per Ramon)

-"Lament per Caïm", poema propi (per Eduard). Recull una notícia apareguda a la premsa, després d'un bombardeig de l'exèrcit israelià a la franja de Gaza:

Ahir dia 27 de desembre de 2008, el govern d'Israel va bombardejar la franja de Gaza i va causar prop de 200 víctimes mortals. El passat 28 d'abril, l'atac de l'artilleria israeliana a Beit Hanun, al nord de Gaza, va causar la mort de quatre nens de la mateixa família: Rudina, de 5 anys, Saleh (4), Hana (3) i Misab (15 mesos), i de sa mare, Mijasar. El pare, un refugiat de 70 anys  anomenat Ahmed Abu Mateg,  que tenia onze fills, havia sortit a comprar.


LAMENT PER  CAÏM

Abu, Abu,  què t'ha fet el teu germà?
Tens setanta anys, Ahmed Abu,
setanta anys són prou per tenir molts néts,
però tens onze fills, tenies onze fills,
ell ha mort quatre dels teus menuts,
quatre dels sis que s'estaven
a la teva caseta, a Beit Hanun.
Al pati, esmorzaven, sis d'ells,
ara ja només en queden dos.

Jo havia sortit a comprar, era a la botiga,
i he sentit esclatar les bombes tan a prop.
He tornat, he corregut, he vist la carn
dels nens barrejada amb ferros retorçats.
Mijasar, la meva dona, ha mort,
però no sé quins dels meus fills encara hi són.

Mijasar ha mort, Abu, i Rudina, de cinc anys,
i Hana, de tres, i Saleh, de quatre,
i Musab, el petit de quinze mesos.

He trobat una sabatilla, era de Saleh,
o de Hana, potser, sobre un toll de sang,
la sang de Mijasar, o de Rudina,
o de Hana, o de Saleh, o la
tan clara sang petita del pobret Musab.

Ahmed Abu, el teu germà ha matat
la teva segona dona i quatre dels teus fills.
Diu que investigarà per què les bombes
van caure, van caure allí a la teva casa
a Beit Hanun.

-De Iolanda Pàmies, diversos poemes del llibre conjunt amb la pintora Fina Veciana, "L'illa de la flor" (per Fina V.)

-M. Mercè Marçal, el poema "Seda i ònix..." de "La germana, l'estrangera" (per Fina M.)

-De Patricia Heras, "Todo lo aprendido es erróneo", del blog de l'autora tristament famosa aquests dies gràcies a l'exemplar documental de denúncia "Ciutat morta" (per mi mateix)

-De Joan Maragall, "Paternal" del recull "Poesies" (per Aleida)

-De Josep Carner, "Les prunes d'or" (per Carme M.)

-D'Anna Akhmàtova, un dels poemes inclosos al recull de traduccions fetes per M. Mercè Marçal i Mònika Zgustova de poemes seus i de Marina Tsvetàieva (per Carme A.)

-De Joan Vinyoli, "Versos molls" (per Pep i Caterina)

Els poemes van escandir-se entre una distesa tertúlia en què hi va caber tot, des dels comentaris de l'actualitat a què obeïen els poemes que vaig aportar (els atemptats de París, el cas 4F en què es va veure involucrada Patricia Heras) a la vella disputa entre modernistes i noucentistes que van introduir les seleccions de l'Aleida i la Carme Masip.

Una coda final va venir amb la lectura d'un poema de la reusenca Victòria Rodrigo, "Paraules a la pell", i d'un altre de Rober Graves (traduït per la seva filla Lucia Graves), "El país secret", que va introduir un debat sobre el feminisme que també connectava amb el cas Patricia Heras i la figura de Maria Mercè Marçal.

Precisament serà la poeta del Pla d'Urgell la protagonista de la primera jam temàtica que ens proposem iniciar el mes vinent, ja en el format que creiem que serà definitiu, dijous al vespre. Probablement, el dia 19 de febrer, passat Carnaval, a les 20h, al mateix soterrani del Teïna.

Ja donarem més notícies des d'aquest mateix blog.


Fotografies d'Elena Giménez