LLIBRES INESPERATS

Feia referència en l'anterior apunt d'aquest blog a la collita de llibres que em va reportar la diada de Reis. Era una collita en el veritable sentit de la paraula, és a dir, preparada, treballada i prevista. El fruit d'un treball que, si no lliure de l'atzar, sí havia intentat minimitzar els riscos que aquest comporta. En definitiva, com ve a ser el treball humà des que va fer el pas de societats purament recol·lectores a societats agrícoles i ramaderes.

Probablement en el pas vam perdre alguns aspectes joiosos que la seguretat i la protecció majors contra les contingències de l'esdevenir no van acabar de compensar. Les societats recol·lectores, amb raó o sense raó, se'ns apareixen avui tenyides d'un tel d'innocència, l'arcàdica o edènica alegria natural que en el relat bíblic queda anorreada amb l'expulsió del paradís per culpa d'una poma.

No vull estendre'm ara en aspectes filosòfics. El que volia comentar és que si el plaer dels bons llibres triats pot ser superat -des del meu punt de vista, és clar- per alguna cosa, és pel proporcionat pels llibres inesperats, aquells que et cauen, per troballa o pel regal rebut sense haver estat escollit ni suggerit.

Això em va passar dies enrere amb tres llibres que ja formen part dels tresors més preuats de la meva modesta biblioteca. L'un per una troballa atzarosa en el si d'una de les societats on col·laboro i que m'ha arribat gràcies a la generositat d'un amic, és "Ideòlegs, gramàtics i escriptors", de Jordi Ginebra Serrabou, que li va publicar Edicions del Centre de Lectura de Reus ara fa vuit o nou anys.

Es tracta d'una compilació de textos d'heterogènia procedència del professor barceloní de la Universitat Rovira i Virgili, que tenen com a tret comú tractar d'intel·lectuals reusencs que han fet decisives aportacions a la cultura catalana des de la Renaixença i fins a l'assentament del noucentisme. Des dels precursors com Antoni de Bofarull -home decisiu en els impulsos inicials de la referida Renaixença- o Joaquim M. Bartrina, fins a Joaquim Santasusagna, un dels més eminents erudits de la generació noucentista que tindria a Reus molt destacats representants (Salvador Vilaseca, Prous i Vila, Josep Iglésies, etc), i passant per la generació intermitja que va donar a la ciutat un dels grups més singulars i brillants del Modernisme, el de l'anomenat Grup Modernista articulat al voltant de l'alcoverenc Josep Aladern, i que van integrar els Miquel Ventura, Hortensi Güell, el selvatà Puig i Ferreter, etc.

Precisament els altres dos llibres que m'han arribat tenen a veure amb alguns d'aquests personatges. Els dec a la recerca -afortunada- de les meves filles a la capital del Principat, però són dos dels fruits impagables de l'activitat de l'Associació d'Estudis Reusencs a través d'Edicions Rosa de Reus. Ambdós són de primers dels vuitanta,però l'un és reedició del fonamental estudi de Santasusagna "Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900", que havia escrit durant els anys de plom de la cultura catalana, allà pel 1949. Es tracta d'un llibre que, gràcies a la generositat de la bibliotecària del Centre de Lectura, M. Rosa Molas,  hem consultat durant mesos enguany a la família a causa d'una feliç conjunció de treballs.

L'altre és un treball molt més recent,el fruit de la tesi doctoral del poeta i professor nascut a Picamoixons, Magí Sunyer i Molné, que tracta d'un dels trets més característic del ja citat Grup Modernista: "Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus". Un llibre clau per reconstruir la història d'aquest irrepetible aplec de personalitats singularíssimes que ha estat, per a orgull meu, objecte del treball de graduació de la meva filla Aleida.

Fa temps que tinc la sospita que li dec un tribut a les distintes generacions que han fet de la meva ciutat el nucli generador de cultura que encara avui és. De moment, aquí m'han arribat alguns dels seus ecos més valuosos.