Dissabte vam tenir l'ocasió d'alliberar els versos de mar de la jam de dijous a Tarragona, a la seva monumental Part Alta, gràcies a la invitació de la gent de l'Ateneu Llibertari Alomà, que ja porta uns quants anys organitzant jornades de poesia ambulant, com aquestes 12 hores de Versos Lliures de Carrer..
Hi vam fer cap, a l'hora del vermut, a la plaça de Dames i Vells, la Carme Andrade, acompanyada de la Cristina Duran, la Mònica de Dalmau i jo.
Carme i Cristina van oferir un recital a partir d'una selecció del poemari "Els cercles obstinats", de la Carme, que inclou una versió musicada i cantada per la Cristina.
Mònica va recitar el poema de "Dona i ocell" d'Empar Sáez del qual ja us feia notícia a l'apunt de la jam de dijous, i "Pètals", el meravellós poema del llibre "M'he empassat la lluna" Marta Pérez i Sierra, a més d'una selecció del seu poemari "Vòmits", inèdit i -em sembla- en continu creixement.
Jo vaig llegir el poema que va sorgir dins d'Itineràncies Poètiques, de què també us parlava en la jam de dijous, i dos poemes d'una sèrie també en construcció, que porta el títol provisional de "Divergències".
Us deixo amb la transcripció d'un d'ells i amb un petit muntatge audiovisual sobre aquesta intervenció. Amb agraïment al Marc i la resta de components de l'Ateneu Llibertari Alomà, i òbviament a la Mònica, la Cristina i la Carme.
Que bonic! Que bé que us ho munteu! Quina enveja!
ResponEliminaCaram, Carme, venint d'una organitzadora infatigable com tu això és molt encoratjador!
EliminaEn la propera moguda important per aquí has de venir...
Per molts anys pugueu seguir fent aquesta "feina"
ResponEliminaCom se sol dir, i tu que hi vegis... I espero que de prop algun cop.
EliminaQuin goig que feu!!
ResponEliminaJugar en camp contrari -la perfida Tarraco- des de la megapolis de Reus té "miga". Ara et vull fer unes carinyoses aportacions a trenc de capvespre grotesc. Jo a vegades dubto de la condició de ciutat de Reus. No crec que un noble Eduard mereixi el relleu antiartistic quan va de "picos pardos" amb gent que no es renta mai com en Canaló, el que sempre apareix a la xarxa com un "pordiosero pueblerino" amb perruca suada i polvos talco a les galtes,comprats en un mercat de trinxeraries i serps estafadores que venen "cabesses" d'all mentres et foten la cartera. Ja m'entens, galdós del meu cor!
ResponEliminaNo entenc com Nico Nubiola proposa a tot un Eduard tantesi belles coses maques i el molt satrapa Eduard -amb perdó- no es digna a la generositat d'en Nubiola. Doncs la oferta de mamut i sinatrera de l'escultor mundial em fa el pes i mereix categoria de ciutat. No havia observat mai un acte de menyspreu i de tantmefotisme que poc fa per la causa eduardiana, com aquest que ara em frissa la branca dels pels de l'aixella. Però bon Eduard! Ni has llegit la proposta privilegiada que et fa l'insigne Nico Nubiola en resposta al que tú li dius? Sí, d'acord, la poesia. Perfecte.
Eduard, no penses acceptar el que et demana en Nubiola? No t'entenc. Barça i anar fent?
La poesia uneix i mai no separa!
EliminaPel que fa al Nico, ara m'hi passo!.
Tarragona enamora per raons evidents. Eduard bonic i Nico petit,
ResponEliminaja veig que els poblots de l'Alt Camp i del Baix Camp us faran una mala passada. Ja veig que el que podria ser un entente amb l'aplom de la ciutat i de la categoria acabarà en un desert tarragoní adobat de restres putrefactes de vinyes fastigoses i brutes com passa sempre en els poblots que giren l'esquena a la gran urb.
Sap greu que no sigueu capaços de trobar-vos a Mataró o a Berlin, imagino en Frank Sinatra dalt del cel mirant l'espectacle de dos anti-artistes renunciant a ser urbans per un mamut dissecat extret de vés a saber quin poblot prehistòric habitat per garrulus amb barbes llargues i vestits amb pell fètida de tyranosauri d'aldea.
Amics meus, no caigueu en la mateixa dèria del Canaló que semblava un portent de ciutat i va resultar ser un mestre-tites de poblot amb perrucota de Wolfgang Amadeus Monzart de carnestoltes de poble de mala mort.
Sigueu dignes de representar la cultura a cada ciutat i ja sabeu que us estimo pel que sou i no pas pel que acabareu sent si segueix aquesta mania d'escampar la boira de poble en poble. Urbanitat vé de urb, ve de ciutat com generalitat i fecundidat que vol dir creixer, ser molts, fer ciutat i veure que ser grans vol dir ser quelcom en el mapa mundi.
Magnífic trobadors! I incansables, també.
ResponEliminaFelicitacions.
Quina cosa més maca de fer! Felicitats per aquestes iniciatives i que vinguin moltes més.
ResponElimina