Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
Salvador Espriu
En encesa espera apreníem mots de recança
mentre queien els dies a groguencs calendaris,
i dúiem ben desats els de la vella esperança,
els que els nostres pares tancaren a armaris.
Així servàvem la llengua, tot i emmordassada,
i així ens escalfava el cor una antiga flama.
Nodríem els fruits ressecs de la fruita amarga
i els endolcíem somiant la llibertat anhelada.
En encesa espera vam aprendre a alçar-nos
per damunt de les restes dels camps de batalla.
Alliberats de ser esclaus, vam saber-nos amos
del temps que bullia i que ara ens demanava
l'esforç de la lluita en què vam retrobar-nos.
No ens calia esperar ni esmolar ja cap arma.
Gràcies, Eduard. N'acabo de penjar un que tenia pendent, ara mateix ... En un dia o dos poso el teu.
ResponEliminaUn sonet molt emocionant. M'has fet venir ganes d'intentar-ne un altre... Però no sóc de sonets, jo, millor que m'ho deixi córrer...
Preciós. Ens retrobem en l'afany d'un país on poguem ser lliures. No ens cal esperar més.
ResponEliminaLa fotografia també és molt maca.
vigilem els perfids de Podemos que vole separar-nos els uns als altres en un temps que necessitem ser forts davant dels tancs. m'agrada en Quim Arrufat i l'Oriol Jonqueres.
Eliminano ens faran sortir del procés per molt que Tarzán, la mona Xita, Podemos, Duran, Rivera, Camatxo, la Chacón, Albano Dante Fachín i els dubtosos d'iniciatira per quitilunya ens maregin. El meu vot serà per Reus capital de la nova república catalana. Ja he vist en el blog bogarder que en Nico torna a pasturar i crida a cor obert per una cargolada amb xinxetes i t'has convertit en el far que il·lumina el camí de redempció bogardiana. Et reclamen per can Bogarde...i jo t'ho faig saber a ple pulmó. Visca!
ResponEliminaCompte amb Pablo Iglesias que està muntant una pedra en el fetge del país que som.
ResponEliminaEls interiors d'una ment ballen al so de la multiplicació de senyals d'admiració i d'interrogació. El riure intern funciona al marge de la bonhomia o de la imbecilitat, justament per ser intern i residir dins de la pedra bombejant del cervell. El cervell concentra fosfats i calç en pols que ben premsats adquiriran la textura de la pedra i la pedra és la base del meu art que vol art com també és la base de l'art del meu estimat picapedrer antiartista Cuauhtémoc Zamudio del qual recordo una ferma pedregada en una exposició a Puebla. Ara bé, desconeixia el meu sex appeal que ressenya na MargaBosch a can Bogarde. Vols anar a la platja de Sant Adrià, la més bruta del món?
Res més per avui, Manacor m'espera i els meus servents ja preparen l'arribada còsmica del gran Mamut i de tot el cor de sinatres. Ni el sistac augmentat de verí, ni la marfaula més curulla, podran superar el sinatrisme rotund i sagaç.Ho envio al Teïna?
Manacor aviat serà meu. Uns dies merescuts de sol i ombra.
Nico
L'he vist primer al Blog- Via.
ResponEliminaApassionant.
Eduard, ets colossal!
ResponEliminai estic orgullosa de compartir amb tú el cartell electoral per la candidatura d'en Kalikenyo a la presidència del Barça. M'ha fet molta il·lusió en veure la foto del cartell a can Penya Bogarde. Ho farem bé, segur!
cal visitar la gran notícia a can Bogarde.
ResponEliminaDeu n'hi do, com està de sentit aquest sonet!
ResponEliminaUna abraçada, Eduard.
Eduard,
ResponEliminales omegues sempre irreals ens falquen les bonhomies acumulades
i ens mantenen amb l'ai al cor davant de la daga brillant del botxí sobrevingut.
Les millors rambles són les que admeten el pas del carmelità descalç.
Les arrugues d'un cèrvol nafrat ens interpel·len a cor obert i panxa plena,
quan veiem que les tecles d'un clavicèmbal mediocre ens diu: Toca'm.
De tot això en direm anti-art i jo seguiré la meva dèria alfanumèrica obstinada
i tornaré als vells orígens, a l'ordinal bàsic i elemental com la nata, de 1,2,3,4 i 5,
a la primera saczejada alfabètica, la que proclama el a,e,i,o,u. puc callar prou...
I em direu, tal vegada, en alçaprem d'estaca i xibeca: Conrad, talòs?
No ho puc acceptar.
Eduard, i si fornim el cas KRTU com uns 'foixos' plurals i marcats,
que ens singularitzen a ser un Foix. Desmarcat i no pas demacrat.
L'averany macroeconòmic, just quan el turisme és vital per a Grècia,
patam! Àlgebra! No! I que no pot absorvir els impostos sobrevinguts al 13%.!
O l'IVA al 26%? Contrades de zeros. minotaure, xaloc, col·lecció d'ases.
Què és un disbarat messopotami? És o no és, la clariana dels helicopters buida?
Eduard, això és la bogardització cardinal i ordinal en un pateix pack de sentinella ull-obert.
Advertir el liquen des de dalt de l'almena buida del castell del Baró Fosc. El baró dels nostres?
Eduard, aixo és http://penyabogarde.blogspot.com
i m'agrada el Rigol quan ataca en Duran, el molt caràpula i ombrívol albarà sense conceptes,
talò sense fons, taló sense sabata. Eduard, Eduard, Eduard, com brota en mi el plaer
de saber que de tota la trifulca del Miramelindo en va sortir una amistat a prova de pasta de guineu.
Eduard això és vida, això és allò que vam convenir en les taules del Miramelindo,
trenc de les artèries de la fonda dels Caçadors de Ribes i en el xarrupet de Bacardí
que ens administrava en Nico Nubiola. Abans que escultor, mesclador de bons esperits.
Eduard, ser anti-artista és bo.
Eduard, tú i jo ara som com en Nico, gent preparada per governar el FC Barcelona.
Com deiem cada nit del Miramelindo:
"Piranya, sardina, l'art és l'aspirina"
Geni escarlata!
ResponEliminaMag Eduard!
Creix la corrua de gent que es vol antiartista i es queda en la declaració.
El darrer post del bogardisme, que per cert et planta molt bè com a persona que opta a governar el club, està desfermant comentaris a dojo amb un fons eduardià i no és pas quincalla ni joc de miralls trencats a la rodoreda way!
Xato, necessito veure com sorteges els entrebancs i els estirabots finals del trajecte antiartista en el darrer post electoral de la Penya Bogarde. M'ensumo que tens gat amagat darrere de les teves propostes governamentals.
Ets ferm i es nota. El teu silenci és un canó de sonora dinamita enmig d'un procés manllevat per seguidors titelles de Duran Lleida, Joan Herrera i el monstre de les galetes Pablo Iglesias. Ja no sé que mès puc dir, tret de dir que necessitem governar-nos amb gràcia bogardiana i Cerebrino Mandri.
Exultant, un Eduard val més que un 'coletas'. Val molt i ets així: Ferm, ferm i de bona barba. Miramelindo supermemorial antiartista 1983-2015.
ResponEliminaEDUARDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
PIRANYA
SARDINA
ART
ASPIRINAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA
Va bé lliurar-te el Western-Sinatra-Manut amb correu postal adreçat a la teva atenció directament al Teïna? És suficient dir "a l'atenció de l'Eduard" o afegir alguna dada més?
ResponEliminaNicus