COMIAT DE LA TEMPORADA DE LES JAMS AMB VERSOS AL MAR

El proppassat dijous vam culminar aquesta primera temporada de jams poètiques en un tercer escenari, la platja de la Llosa de Cambrils. Vam apropar els nostres versos al mar, ens vam instal·lar sobre la sorra, vora de l'aigua, i els que ho van desitjar van poder restablir forces amb els bons oficis de restauració del xiringuito proper. Un xiringuito és un element fonamental en el nostre paisatge coster, refugi habitual per als que gaudeixen/pateixen de les hores de platja. No és tan habitual que tant la sorra com aquestes instal·lacions de restauració -més o menys- desmuntables alberguin una sessió de declamació poètica, però allà érem nosaltres per trencar un cop més amb els costums.

En aquell àmbit peculiar vaig renunciar a prendre notes, però la infatigable Carme Andrade em va suplir amb l'ús d'un paper tan accidental com el marc en què ens instal·làrem: el programa de mà d'un homenatge a l'il·lustre poeta reusenc desaparegut ja fa anys, Jordi Gebellí, del qual ens va llegir alguns poemes. Acudint a ell i a la cada cop més insuficient memòria meva, us faig una crònica, més visual aquest cop que altra cosa. Però començo regalant-vos un regal (allò que diuen que no s'ha de fer mai, ja veieu si trenquem les normes!), un text de la mateixa Carme que és un resum preciós i precís no solament de la trobada de dijous sinó de l'esperit mateix de les jams:

Asseguts vora el mar, un capvespre de juliol  oratjós a l'inici, però que finalment va esdevenir plàcid i amable, ens vam reunir una vintena de persones amb una sola idea: recitar i comentar poemes. Una jam poètica on la regla és que no hi ha regles, on tothom és benvingut, tant si vol recitar, cantar o senzillament escoltar. On no hi ha ordre establert i cadascú pot intervenir en el moment que li demani el cos. De vegades, com en aquest capvespre vora el mar, l'ordre venia donat per l'acabament del poema anterior o per una associació d''idees. Tot està permès i aplaudit. Qui vol presentar i parlar de l'autor ho fa, qui vol comunicar els motius de la tria ho fa i qui no vol, no ho fa. Un parèntesi que ens allunya de la quotidianitat i ens acosta a les sensacions i al plaer estètic que ens aporta les idees. Paraules que alimenten l'esperit; mentrestant creem llaços i fem xarxes d'amics al voltant de la paraula poètica. Mar, paraules i llibertat han fet maridatge aquest vespre d'estiu a la platja de la Llosa de Cambrils.

Vam inaugurar la sessió amb la lectura del famós poema de W.H. Auden, "Funeral Blues" -que ha popularitzat la pel·lícula "Quatre bodes i un funeral"-, en la versió original a càrrec de Montserrat Aloy, Cantireta, i amb dues traduccions al català ben contrastades: una de Narcís Comadira i una altra de Salvador Oliva.

Vaig llegir també un poema propi, per no faltar -aquí sí- al meu costum, i vaig recórrer a un de ben recent inspirat en la magnífica roda que proporciona el blog Itineràncies poètiques, i que havia publicat en aquest blog amb una fotografia que encaixava perfectament en el paratge on ens trobàvem.. 

Molts van ser els versos que van anar succeint-se, amb el ritme assossegat que es diria que vam adoptar de l'onatge que ens envoltava.

Així, entre memòries i notes, podem extraure:
Diversos sonets de William Shakespeare, a càrrec de Montserrat Bonals.

La "Penèlope d'Esparta", esplèndid poema de Maria del Mar Bonet, del seu bellíssim llibre "Quadern de viatge", a càrrec de Ramon Salvat.

D'un altre bell llibre,  "Agonia de llum",amb il·lustracions de la pròpia autora, Mercè Rodoreda,  Fina Masdéu va extreure veritables joies poètiques de la gran mestressa de la nostra literatura.

De Jordi Gebellí, "Epitafi" i altres poemes, com he dit abans a càrrec de Carme Andrade.

Francesc Cerro-Ferran va fer una lectura d'un llarg i profundíissim poema de Ricard Creus, pertanyent a la seva única -si Viquipèdia no m'enganya- obra teatral, "Entre aigua i anís. Jo vinc d'un altre temps" (Barcelona, Edicions 62, 1986)

També va llegir un poema -o prosa poètica- del poeta suec Tomas Tranströmer, Premi Nobel fa uns anys, i traspassat el passat mes de març. "La casa blava" pertany al seu únic llibre traduït al català, si no m'erro, per obra de Carolina Moreno Tena (Perifèric edicions, 2007)

Us transcric una petita part que he trobat a la xarxa:

És una nit de sol radiant. Des de dins del bosc espès miro la meva casa amb les seves parets de color blau boirós. Com si tot just m’hagués mort i veiés la casa des d’un nou angle.

Ha estat dempeus més de vuitanta estius. La fusta ha estat impregnada amb quatre mans d’alegria i tres mans de tristor. Quan mor algú que ha viscut a la casa, es pinta de nou. El mort la pinta, sense pinzell, des de dins. […]

Helena Bonals ens va recitar tres mostres de la seva poesia, sempre sintètica, indagadora, quasi m'atreviria a dir que analítica, que ha tingut la generositat d'enviar-me:

Art i vida

Tremola l'arbre,

sacsejat pel vent dels ideals.

I tremola de nou,

en els reflexos de l'aigua,

el riu que corre.

Recolliment d'estiu

Passa així el temps,

et banyes, toca el sol,

la ploma als dits.

I aquella inexhaurible

tinta blava de l'aigua.

Permanència

Hi ha persones

que et prenen com un llibre

de la biblioteca.

Se'l llegeixen, i el tornen.

Que ja és molt.

Jo vull romandre

a la prestatgeria

de qui estimo,

com a llibre de capçalera,

que em rellegeixin,

com a clàssic de clàssics,

una obra mestra.

Si no, no em poso pas

a escriure l'amor.

Helena Martínez-Ferreruela ens va obsequiar també amb dos poemes de la seva collita, intimista en un cas ("Cara oculta"), combativa-satírica en un altre ("Les quaranta").

Ignasi Revés ens va oferir una saborossíssima primícia, una bestreta del seu llibre de molt propera aparició (en tindreu notícia en aquest blog!), sobre les llegendes marines de la Costa Daurada i terres de l'Ebre.

Elena Giménez ens va delectar amb una lectura del grandíssim poema "Dóna'm la mà" de Joan Salvat-Papasseit, i amb una interpretació de la primera estrofa musicada per Josep Crivillé i Bargalló.

Ramon Puig, Ramon Aladern a la xarxa, va llegir-nos un poema propi,"Retorn a Cadaqués", inspirat en un quadre de Mercè Bessó, que actualment és a l'exposició de l'artista reusenca al Centre de Lectura de Reus. Podeu consultar obra i text al blog del Ramon.

La nostra amfitriona del Portal de Catalunya, la Sol Navarro Tristán, ens va dur una mostra de la seva habilitat i bon gust per a les manualitats, a més d'afegir-se a la roda de recitats amb una versió o adaptació parcial de l'"Elogi del viure" de Joan Maragall 

La crònica no és completa. Vam escoltar també altres poemes (com el ja quasi tradicional enjogassament de Gianni Rodari a càrrec de la Cantireta), i d'altres que la memòria no ha retingut. Si algú ho vol i pot completar en els comentaris a aquest apunt, li ho agrairé.

I menys completa encara fóra, si no esmentéssim que la lluna, gran absent durant el recitat a causa d'una densa nuvolositat inusual aquests dies, sí va venir a visitar-nos ja a l'hora del refrigeri al nostre xiringuito.

I així vam acomiadar les jams fins a setembre, amb moltes novetats i nous projectes dels quals ja us aniré parlant.









Gràcies a Fina Masdéu i Ignasi Revés per la cessió de fotografies.