LES REGLES DE L'ANTIESCRIPTOR

Una setmana molt exigent físicament, aquesta de Sant Jordi 2015. Però en surto raonablement content perquè he pogut contactar amb bons amics, amb vells amics als quals feia temps, anys -dècades en algun cas- que no veia, amb coneguts i saludats que crec que poden ser nous amics, i amb desconeguts que aspiro que arribin a ser amics.

Interseccions, a punt  per ser degustat al costat  de l'últim llibre del Pep Macaya

Va començar la setmana, en efecte, amb la presentació de les novetats editorials reusenques a la Biblioteca Central Xavier Amorós que organitza exemplarment la Cristina Garreta i el seu equip, amb un banquet literari de... 104 llibres! Parlar de tal magnitud és parlar bé de la dimensió cultural de la ciutat, però també cal reconèixer que llevat d'excepcions que es poden comptar amb els dits de la mà -i degudes no a editorials professionals sinó a institucions que fan la seva tasca abnegadament-, tota l'obra ha de veure's editada a fora. Encara bo que al Camp tenim editorials com les tarragonines Arola o Silva, i els vallencs Cossetània, que faciliten la tasca. Altres ens hem de buscar les garrofes més lluny (gràcies mil vegades de nou als al·lots d'Ifeelbook pel seu constant suport).

La tarda va estar amenitzada per l'actuació extraordinària del cantautor de romanços vallenc Jordi Jubany, que va enllaçar amb molta gràcia tots els títols, tasca èpica més que lírica!

Entre aquest dia i la diada de Sant Jordi a la caseta del'Ajuntament a la plaça del Mercadal vaig poder establir bons llaços amb alguns autors que aspiro que puguin augmentar la nòmina d'amics de les jams poètiques: Aleix Cort, el prolífic i excel·lent escriptor de la meva generació, amb el qual nombroses interseccions darrerament m'han acabat unint, Pep Macaya, un altre vell conegut que ara ha arrencat una carrera molt interessant de cronista local,   i Dolor Buyó, a la qual l'exemplar editorial Germania li ha publicat un llibre a partir només d'haver-la conegut per la seva obra a la xarxa -al bloc Avui parlem de...-. Encara podem parlar de miracles! Vaig tenir a més el plaer de compartir l'espai amb l'Antònia Farré, que ha escrit un deliciós conte infantil amb il·lustracions del seu germà Agustí, El senyor No.

A banda ha estat la participació en la forassenyada aventura de pintar els aparadors de les botigues del centre històric de Reus de poemes originals, en què em va embarcar la infatigable Sol Navarro Tristán, del Portal de Catalunya. Però es mereixerà un apunt a part.

Per acabar, unes apressades reflexions sobre els fets que he viscut aquesta setmana vertiginosa. Emulant la gran Zadie Smith i les regles de què parlava en un passat apunt sobre la seva novel·la, us deixo un decàleg de l'antiescriptor. Conscient que la primera regla seria no acceptar regles, però també que l'antiescriptor sempre es contradirà de la manera més descarada.

1. Aprofita qualsevol ocasió per conèixer l'opinió dels que s'han apropat a la teva obra, no a tu.

2. Aprofita l'ocasió per conèixer l'obra dels altres, no als altres.

3. No esperis cap favor o retribució d'institucions, públiques o privades.

4. No acceptis els elogis dels que no t'han llegit ni els creguis quan t'asseguren que et llegiran.

5. No defensis mai la teva obra davant dels que no l'han llegit i escolta la crítica dels que sí ho han fet, però sempre partint de la base que tu ens saps més, de la teva obra, que no pas ells. 

6. Defensa la teva literatura però no la venguis.

7. Accepta amb resignació que creguin que escrius per a la teva exclusiva glòria, i íntimament renega-hi.

8. Digues francament que la teva obra no canviarà la vida del lector, però que forma una modesta part d'una obra col·lectiva indispensable per (sobre)viure.

9. No expliquis a ningú que la literatura et costa diners i que no aspires a canviar-ho. No et creuran.

10. Accepta sense amargura que et defugin pensant que els vols vendre la teva obra.

Aquestes regles es poden resumir en :  Escriu pensant en els altres però per a tu mateix.

LES REGLES DE ZADIE SMITH

Àrea de Kilburn Station, al nord-oest de Londres

Vaig descobrir Zadie Smith amb "Sobre la bellesa", la seva tercera novel·la, si no tinc mal entès, i no amb "Dents blanques", un boom editorial amb què va irrompre en el panorama de les lletres anglosaxones amb a penes vint-i-dos anys, el 1997, tres anys abans que fos publicat: va ser objecte de disputa entre diversos editors fins i tot abans que ella completés l'original.

Una història de talent precoç o d'èxit precoç, si més no, que tanmateix no sembla haver-se malmès. Si "Sobre la bellesa" em va agradar, la seva darrera novel·la traduïda a la nostra llengua, "Londres NW" (NW a seques a l'original), m'ha literalment espaterrat. Crec que feia anys que no llegia res de tanta ambició, tanta energia i tanta confiança en la capacitat del propi talent narratiu. Aquella mena de confiança que fa desplegar tota mena de tècniques narratives dins una sola novel·la.

En molts sentits, aquesta novel·la m'ha portat al cap l'"Ulisses" de Joyce. Si a "Sobre la bellesa", Smith havia explorat el molt freqüentat camí de les relacions transatlàntiques entre britànics i nord-americans -el doble món en què ella mateixa es mou en la seva vida privada-, aquí ha vessat la seva mirada sobre el seu més propi món, el nord-oest de la gran capital anglesa que se cita al títol. I ho fa seguint una sèrie de personatges que es creuen i descreuen dins dels límits del barri fictici de Caldwell o en els seus voltants. Sí, també m'ha portat al cap el meu propi "Interseccions".

Les relacions i els anar i venir dels personatges, tanmateix, no tenen la unitat temporal de la gran obra mestra joyciana, però sí es despleguen dins del mateix territori. Podem seguir fins a cert punt -ja he dit que el nucli central és inventat- amb un mapa a la mà les riques descripcions del paisatge urbà, el que, com he dit, va ser el de la Zadie Smith en formació, probablement quan encara duia el nom de fonts que va alterar lleument: Sadie, com la famosa cançó dels Beatles, "Sexy Sadie".

Angela Bassett

Zadie Smith

Zadie amb ulleres

Què hi ha d'autobiogràfic en el llibre? Difícil de dir, i en tot cas sempre donaríem les molt estèrils voltes a la immixtió de la biografia de l'autor en l'obra. Però el cert és que una de les principals protagonistes és descrita com molt semblant a Angela Bassett -la bella actriu afroamericana-, i és una triomfadora que surt de l'ambient deprimit del seu barri. No és que Bassett em recordi bàsicament a Smith, però resulta que ella també és molt bella, i resulta que és mestissa -no ho és la protagonista però curiosament es casa amb un mestís-. Els ulls, la mirada d'aquestes dues dones, però, és ben diferent. I he arribat a la conclusió que Zadie Smith prefereix ocultar les ulleres a les fotografies, i la seva miopia és la que definitivament fa especial la seva mirada.

Estic parlant de mirada real, no de la literària. O fins a cert punt: com els miops, Smith sap enfocar perfectament bé de prop, fins a les profunditats dels seus personatges.

També tenim música: el llibre està solcat per patrons rítmics i referències musicals -algune ses poden recollir al final,en citar els drets d'autor de les lletres-, totes o gairebé totes afins al hip-hop. Dos germans d'ella són coneguts rappers.





M'he deixat dur per aquests ritmes, per mapes, per la sinuosa i variada prosa del'autora. I m'he sentit com a casa. És el que tenen els viatges quan tot surt millor fins i tot que el que s'havia planificat.

Zadie Smith ha reflexionat sobre el procés d'escriptura, que ha reflectit en diversos assaigs que té agrupats al volum "Changing my mind" (2009). Fa un temps, el rotatiu The Guardian va publicar aquest decàleg que ella mateixa dedica  als escriptors. El reprodueixo en original i, com que no disposo de traducció, aporto la meva pròpia versió, a risc de trair més que de traduir:

1 When still a child, make sure you read a lot of books. Spend more time doing this than anything else.

2 When an adult, try to read your own work as a stranger would read it, or even better, as an enemy would.

3 Don't romanticise your "vocation". You can either write good sentences or you can't. There is no "writer's lifestyle". All that matters is what you leave on the page.

4 Avoid your weaknesses. But do this without telling yourself that the things you can't do aren't worth doing. Don't mask self-doubt with contempt.

5 Leave a decent space of time between writing something and editing it.

6 Avoid cliques, gangs, groups. The presence of a crowd won't make your writing any better than it is.

7 Work on a computer that is disconnected from the ­internet.

8 Protect the time and space in which you write. Keep everybody away from it, even the people who are most important to you.

9 Don't confuse honours with achievement.

10 Tell the truth through whichever veil comes to hand – but tell it. Resign yourself to the lifelong sadness that comes from never ­being satisfied.

1 Quan encara siguis un nen, assegura't de llegir un munt de llibres. Passa més temps fent això que qualsevol altra cosa.

2 Quan arribis a adult, tracta de llegir el teu propi treball com  el llegiria un estrany, o millor encara, com ho faria un enemic.

3 No idealitzis la teva "vocació". Pots escriure bones frases o no pots. No hi ha un "estil de vida d'escriptor". El que importa és el que es veu a la pàgina.

4 Evita les teves debilitats. Però fes això sense dir-te a tu mateix que les coses que no pots fer, no val la pena fer-les. No amaguis els teus dubtes amb el menyspreu.

5 Deixa un espai decent de temps entre escriure alguna cosa i editar-la.

6 Evita camarilles, colles, grups. La presència d'una multitud no farà la teva escriptura millor del que és.

7 Treballa amb un equip que estigui desconnectat d'internet.

8 Protegeix el temps i l'espai en què escrius. Manté a tothom lluny d'ell, fins i tot les persones que són més importants per a tu.

9 No s'ha de confondre l'èxit amb honors.

10 Digues la veritat per mitjà de qualsevol vel que tinguis a mà - però explica-la. Resigna't a la tristesa vitalícia que ve de no estar mai satisfet.