LES REGLES DE L'ANTIESCRIPTOR

Una setmana molt exigent físicament, aquesta de Sant Jordi 2015. Però en surto raonablement content perquè he pogut contactar amb bons amics, amb vells amics als quals feia temps, anys -dècades en algun cas- que no veia, amb coneguts i saludats que crec que poden ser nous amics, i amb desconeguts que aspiro que arribin a ser amics.

Interseccions, a punt  per ser degustat al costat  de l'últim llibre del Pep Macaya

Va començar la setmana, en efecte, amb la presentació de les novetats editorials reusenques a la Biblioteca Central Xavier Amorós que organitza exemplarment la Cristina Garreta i el seu equip, amb un banquet literari de... 104 llibres! Parlar de tal magnitud és parlar bé de la dimensió cultural de la ciutat, però també cal reconèixer que llevat d'excepcions que es poden comptar amb els dits de la mà -i degudes no a editorials professionals sinó a institucions que fan la seva tasca abnegadament-, tota l'obra ha de veure's editada a fora. Encara bo que al Camp tenim editorials com les tarragonines Arola o Silva, i els vallencs Cossetània, que faciliten la tasca. Altres ens hem de buscar les garrofes més lluny (gràcies mil vegades de nou als al·lots d'Ifeelbook pel seu constant suport).

La tarda va estar amenitzada per l'actuació extraordinària del cantautor de romanços vallenc Jordi Jubany, que va enllaçar amb molta gràcia tots els títols, tasca èpica més que lírica!

Entre aquest dia i la diada de Sant Jordi a la caseta del'Ajuntament a la plaça del Mercadal vaig poder establir bons llaços amb alguns autors que aspiro que puguin augmentar la nòmina d'amics de les jams poètiques: Aleix Cort, el prolífic i excel·lent escriptor de la meva generació, amb el qual nombroses interseccions darrerament m'han acabat unint, Pep Macaya, un altre vell conegut que ara ha arrencat una carrera molt interessant de cronista local,   i Dolor Buyó, a la qual l'exemplar editorial Germania li ha publicat un llibre a partir només d'haver-la conegut per la seva obra a la xarxa -al bloc Avui parlem de...-. Encara podem parlar de miracles! Vaig tenir a més el plaer de compartir l'espai amb l'Antònia Farré, que ha escrit un deliciós conte infantil amb il·lustracions del seu germà Agustí, El senyor No.

A banda ha estat la participació en la forassenyada aventura de pintar els aparadors de les botigues del centre històric de Reus de poemes originals, en què em va embarcar la infatigable Sol Navarro Tristán, del Portal de Catalunya. Però es mereixerà un apunt a part.

Per acabar, unes apressades reflexions sobre els fets que he viscut aquesta setmana vertiginosa. Emulant la gran Zadie Smith i les regles de què parlava en un passat apunt sobre la seva novel·la, us deixo un decàleg de l'antiescriptor. Conscient que la primera regla seria no acceptar regles, però també que l'antiescriptor sempre es contradirà de la manera més descarada.

1. Aprofita qualsevol ocasió per conèixer l'opinió dels que s'han apropat a la teva obra, no a tu.

2. Aprofita l'ocasió per conèixer l'obra dels altres, no als altres.

3. No esperis cap favor o retribució d'institucions, públiques o privades.

4. No acceptis els elogis dels que no t'han llegit ni els creguis quan t'asseguren que et llegiran.

5. No defensis mai la teva obra davant dels que no l'han llegit i escolta la crítica dels que sí ho han fet, però sempre partint de la base que tu ens saps més, de la teva obra, que no pas ells. 

6. Defensa la teva literatura però no la venguis.

7. Accepta amb resignació que creguin que escrius per a la teva exclusiva glòria, i íntimament renega-hi.

8. Digues francament que la teva obra no canviarà la vida del lector, però que forma una modesta part d'una obra col·lectiva indispensable per (sobre)viure.

9. No expliquis a ningú que la literatura et costa diners i que no aspires a canviar-ho. No et creuran.

10. Accepta sense amargura que et defugin pensant que els vols vendre la teva obra.

Aquestes regles es poden resumir en :  Escriu pensant en els altres però per a tu mateix.