Potser a Catalunya no la coneixem prou bé, per desgràcia. Com en moltes altres coses, som comunitats germanes que hem viscut una mica d'esquena, una mica massa receloses.
Hi ha artistes que salten totes
aquestes petites fronteres. Raimon, no cal dir, és un mite a Catalunya, i potser ha estat injustament tractat a casa seva. Però és i serà un mite vivent de la seva cultura, de la valenciana, de la catalana. Amb quasi setanta anys ha tret nou disc al mercat, "Rellotge d'emocions", i ens ha deixat noves meravelles que, en alguns casos, no dubto que seran nous clàssics del seu repertori.A mi particularment em fascinen dues cançons de perfecta melodia i lletres absolutament meravelloses. Una adaptació de Salvador Espriu, "Diré del vell foc i de l'aigua", i "Mentre s'acosta la nit", una cançó que va permetre escoltar el diari ARA, amb una lletra pròpia que ens mostra un artista en plena maduresa que sap que deixa molt més camí enrere que el que li queda, i que ho diu amb singular saviesa i impregnat d'una nostàlgia no paralitzadora.
Amb més records que projectes,
amb més passat que futur,
amb un present prim, com sempre,
amb una vida que fuig.
Des d'amples indrets d'oblit
venen cares estimades,
mirades que m'han mirat,
les boques que m'han parlat,
les veus que m'acompanyaven.
Aquells peus que m'ensenyaren
a estar dret i caminar,
i les mans que em protegien
agafant les meues mans
i els braços que m'abraçaven.
Quina dolçor intangible
habitava al meu voltant.
Com m'he sentit estimat,
com m'he sentit estimat.
Mentre s'acosta la nit
alguns records em fan viure.
Alguns records em fan viure
mentre s'acosta la nit.
Amb més records que projectes,
amb més passat que futur,
amb un present prim, com sempre,
amb una vida que fuig.
Mentre s'acosta la nit
alguns records em fan viure.
Alguns records em fan viure
mentre s'acosta la nit.
Si Raimon representa la inevitable línia declinant de la vida que fuig, Pau Alabajos representa l'eclosió d'un artista amb una projecció més que prometedora. Certament, tots els presents són prims, però en la joventut avancen cap al futur sense recança, i el seu se'ns apareix singulament brillant. Artista compromès, amb lletres comabtives i una suggestiva capacitat de creació musical, demostra que es pot continuar apuntant als grans temes socials i polítics, sense renunciar a la mirada al passat, ni que sigui per aprendre dels errors, ni a seguir avançant, sent, en definitiva "Idealistes, utòpics i ingenus", com diu en una de els seves cançons. Beneïda ingenuïtat, la de la joventut. Beneïda la capacitat de cometre errors, si és després d'haver conegut els dels que ens precediren i assumir la necessitat d'actuar sota el risc inevitable de cometre els nostres propis.
"Zàpping", una altra d eles cançons del seu darrer disc, "Una amable, una petita, una trista pàtria" és un perfecte relat dels nostres dies:
En els diaris res de nou,
tot són històries per a no dormir.
La guerra esclata lluny d’ací
i mai no els esguita la sang
ni als periodistes ni als botxins.
La terra és plana perquè ho diu
l’informatiu de Canal9:
la pluja ocupa els titulars,
Camps inaugura un hospital,
successos, falles i futbol.
La mordassa quotidiana,
Les tisores de la Inquisició.
La mentida és moneda de canvi
en el regne de l’ambigüitat.
Estem farts d’observar
sempre el mateix angle
de la realitat.
L’apocal·lipsi ja ha arribat
a les pantalles de mig món,
via satèl·lit assistim
al nostre fatídic destí,
acomodats en el sofà.
El pa i el circ assegurats
per a un país anestesiat,
que ni tan sols mostra les dents
quan alguns membres del govern
són acusats de corrupció.
La mentida és moneda de canvi, i compra el pa i el circ. Per fortuna, hi ha qui vol, pot i sap denunciar-ho.
Què dir de Raimon que no s'hagi dit ja? Què dir del Pau Alabajos, a banda que no el coneixia i que miraré de descobrir-lo? Encantat estaria de descobrir-te, si no el coneixes, un cantant que també ve d'aquelles terres i combina molt encertadament bona música i lletres amb contingut, Òscar Briz, es diu. Et transcric la lletra de la cançó de seva música que més m'agrada "Sempre estem començant".
ResponEliminaHui som vius
Demà qui sap
Hui insistim
Demà no hi ha
Sempre estem començant
Hui sortim
Demà tornem
Hui escrivim
Demà esborrem
Sempre estem començant
Hui i ahir
El món girant
Venim a un lloc
Hostil i estrany
Fills d'aquell pecat d'Adam
Sempre estem començant
Hui sabem
Demà ignorants
Som esclaus
Sense descans
Sempre estem començant
Construïm sublimitat
Destruïm al mateix pas
Hui i ahir
El món girant
Lletra: Òscar Briz
Música: Òscar Briz
Com diu el teu lector Òscar, de Raimon què podem dir que no s'haja dit ja, a mi personalment m'agrada, i m'agrada la seua presa de partida per la seua llengua, d'una manera valent.
ResponEliminaA l'Alabajos no el coneixia, però el seu vers és com el meu discurs, el discurs de l'analista, observa la realitat i en fa esment, i per si de cas es passa a l'histèric, com jo, i fa el que pot, que no és altra cosa que mobilitzar-se escrivint i cantant, jo no cante però escric, mira com jo l'apocalipsi i veu acomodat al sofà el que li toca, denunciar-ho, com toca, caldrà escoltar-lo sobretot quan membres del govern s'esguiten en la corrupció del poder sense ni tan sols assistir a un cabreig del personal d'aquest país anestesiat, ningú no diu el que pensa excepte alguns valents o potser temeraris, jo intente seguir el meu discurs des d'aquesta valentia de l'Alabajos, la veritat és que aquesta cançò no té desperdici, m'ha agradat, l'únic que m'agradaria del que observa és que la guerra mai no ens esguitara, ni la sang es vessara al meu territori, al meu país, al nostre país.
Hi ha qui fa la guerra, hi ha qui fa la guerra contra la guerra, i hi ha qui escriu o canta fent-nos crítica en aquest país ambigu.
Bon cantant, i dius que és valencià?
Vinga, una forta abraçada de Vicent des de València, o millor des del barri de Sant Marcel·lí, que és el meu nou barri.
Ah! Eduard et donaré un consell, el primer i espere que l'últim:
ResponEliminaCompra't un ordinador de segona mà, et durarà la meitat que un de nou, però et costarà quatre vegades menys, i no ficaràs oli a l'engranatge del sistema. Jo ho he fet, de sobre-taula, em va costar amb pantalla inclosa, ací a València, 179 €, amb dos devedés, un d'ells gravador, 500 Gigues de disc dur i 1 Giga de memòria RAM. Fes-me cas, si més no, en comprar-lo et trobaràs millor, ja veuràs, no tindràs la sensació que t'han pres el pèl, i li poses l'xp, que ara te'ls venen amb el 7, que et lleva un munt de possibilitats en quant a la llibertat en Internet.
Vinga, espere que t'ho penses, abans deien que allò barat ix car, hui caldria dir que allò modern ix dolent.
Gràcies pel consell, Vicent. He recuperat temporalment el portàtil, després d'una "operació a vida o mort", però el tindré en compte quan es mori definitivament.
ResponEliminaSalut!