Avui l'hivern cru d'aquests darrers dies ha ofert una treva, i he caminat una bona estona per les voreres assolellades dels carrers. Potser per això he vist més gent a les terrasses, perquè he caminat més o perquè la gent ha estat més valerosa i ha sortit més. Però segurament no és això. La gent ha desafiat el fred igualment dis enrere i ha ocupat les terrasses dels bars i dels cafès per poder compatibilitzar el plaer de l'esmorzar amb el del fumar.
Amb el temps se'ns van oblidant detalls de la vida quotidiana com aquests, aquests esdeviments mínims o no aparentment transcendentals que tenen la virtut de produir un canvi en els hàbits i els comportaments col·lectius.
Per això penso que és important fer notar que enguany, aquest 2011, pot ser recordat perfectament per nosaltres com l'any en què van reviure les terrasses urbanes i tothom va desafiar el fred, el vent i la pluja, pel gust d'exhalar una mica de fum a l'atmosfera gràcies al legislador que va decidir extremar les mesures restrictives del consum de tabac.
2011, l'any de les terrasses.
¿Els blocs i el twitters i altres artefactes similars ens conservaran en el futur millor el record puntual de petits -o grans, vés a saber- elements socials com aquest?
Vés a saber, també.
Em penso que el gran canvi dels historiadors del futur serà que disposaran de coses com els blogs per complementar la seva feina. Suposo , vaja, que igual peta tot i..
ResponEliminaPerò, en fi, suposo que el problema d'aquí 100 anys continuarà sent l'excés d'informació. Espero en tot cas que quedin terrasses i bars on poder anar a desconnectar amb allò gran i a reconnectar-se amb allò petit.
Salutacions!
Per a mi serà l'any de poder entrar en tots els establiments ;) i l'any de les burilles al carrer. Però vaja, ja se sap, que en això de celebrar coses, o nomenar-les, no ens ho sabem acabar :D
ResponEliminaBon cap de setmana :)
Normalment la temperatura ací a València sol estar a l'hivern entre quatre i quinze graus, pot haver-hi menys o més, però la mitjana és aquesta, i jo i la meua dona habillats amb més roba ens estem per les nits, les que eixim, és clar, a les terrasses i fumem i ens prenem un cafè o qualsevol cosa, però enguany ha fet molt de sol ací a la meua ciutat, la temperatura és agradable i no ens ha sigut difícil acostumar-nos a prendre el sol i un cafè amb una cigarreta per les terrasses de la ciutat.
ResponEliminaLa ciutat ha guanyat una mica i gairebé en tots els bars han posat terrasses per si algun client de dins vol eixir fora a fer-se una cigarreta.
Ja et dic, Eduard, la ciutat ha guanyat molt, tot i que els bars no han eixit econòmicament ben parats, però dona gust passar per la Avinguda de la Plata d'ací de València a dos quarts de dos de la matinada i veure que els cinc o sis bars que hi són estan amb les seues cadires i taules. Una meravella. Vinga et deixe, us deixe, fins un altre article, espere que et passes per ma casa, encara no he fet cap article pel que et deia de la mudança i altres coses.
Fins arreveure Eduard. Una abraçada.