23/5/11

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE (AQUEST,NO)



Onada blava a les eleccions locals i autonòmiques d'ahir a Espanya. En plena spanish revolution que manté la digníssima protesta ciutadana a les places i carrers ocupats d'arreu la península.

Una lectura fàcil, que suposo que farà la dreta de les diferents cavernes mediàtiques i més immediates és que la majoria ha girat la cara a la protesta d'una minoria exaltada i més aviat ridícula. Segur, perquè ja havien preparat la lectura avant la lettre. No em molestaré a comprovar-ho.

Però em preocuparia que fos l'esquerra sociopolítica, en les seves múltiples versions, la que se sumés a la lectura, i propagués a més que la clara reacció dretana de l'electorat pugui també haver-se vist atiada per l'anomenada revolta dels indignats. Seria una visió de molta miopia. Seria ignorar que el sistema que va parlar a les urnes a l'ahir continua sent tan poc representatiu i poc operatiu com ho era amb unes majories més equilibrades.

Lògicament, també fóra un error caure en la lectura oposada, i atribuir tota l'abstenció a l'exigència de reformes radicals que proclama la revolta del carrer d'aquests dies.

L'experiència ens mostra que els canvis socials són lents, a llarg termini. I que no es manifesta necessàriament en resultats de vots. Si ens limitéssim a això, el balanç seria descoratjador: per exemple, ¿quina imatge del país dóna llegir l'evolució d'una ciutat com Badalona -la tercera en població de Catalunya- que en aquests anys de municipis democràtic ha passat de ser governada pel PSUC al PSC i que ara li ha donat la majoria al PP de Rafael Garcia Albiol -amb una campanya que posa l'accent en el discurs contra els immigrants-? Podríem sospitar que el desencís de l'electorat, l'augment de l'abstenció en aquesta anys, empeny l'esquerra fora del circuit electoral, però no oblidem tampoc que Badalona va ser ahir un dels llocs on va pujar més la participació en relació a altres conteses electorals recents.

Tot plegat ens mostra que el camí cap a la veritable democràcia és difícil, dur i... llarg. I que estarà ple de retrocessos, marrades i reaccions. Que l'esquerra, entesa com la força que tira d'ella, de la democràcia, cap a més participació, més equitat, més justícia social, més gestió col·lectiva de la riquesa, és també la força que es replanteja constantment a si mateixa, i per això mateix pot caure més sovint en el desànim i la derrota, i fins el derrotisme.

Però no hem de caure en el parany d'una anàlisi de curt terme. El temps de l'esquerra es compta per dècades, és el temps de la Història, i la reacció, incapaç d'estratègia i perspectiva, sempre perd en aquest terreny. El cert és que els valors incorporats als ideals d'esquerra no deixen històricament d'avançar i consolidar-se. I no deixaran de fer-ho mentre la lluita es mantingui, i la lluita no pot no mantenir-se, perquè neix precisament de l'impuls renovador, de l'impuls de progrés, de la imperiosa necessitat de canvi.

El món que avui reflecteix la dreta que va guanyar ahir és el que ara tenim, però no és viable, no és possible. És un món que malbarata recursos de tota mena, els humans principalment, un món amb un sistema capitalista insostenible. Només por perdurar seguint el flux de l'ànsia de revolució. Aquest món que es discuteix, es projecta, es somia, en l'aparent caos i indeterminisme dels moviments de protesta com els dels (mal) dits indignats.

A la ciutat de Reus, l'acampada de la #catalan revolution ha substituït
els artistes de la fira del circ del carrer

2 comentaris:

  1. Una anàlisi equilibrada i encoratjadora.
    Haurem de resistir el desànim i, com deies al teu comentari, mirar-nos les coses des de la perspectiva del temps i les paraules que avancen amb ell...

    ResponElimina
  2. Com que no he pogut posar-te el comentari al teu darrer article te'l pose ací, deuen ser, com tu deies, els follets d'Internet:



    Estic amb tu Eduard, l'esquerra és una força important al nus borromeu que formen la dreta, l'esquerra i l'amor o l'estabilitat del sistema, i es basa en el canvi i en el discurs histèric femení o en la dialèctica de la Història, les idees que al segle XIX eren d'esquerres hui són de dretes i el món va avançant, aquestes eleccions per al meu país ha estat el triomf del desig front al del gaudi tan en voga darrerament, la llengua catalano-valenicana s'escoltarà als parlaments i ajuntaments i fixa't que a la ciutat de València el Compromís per primera vegada n'ha tret representació, tres concejals, front als dos d'Eu i als pobles ha arrassat a l'EU, al parlement valencià n'ha tret sis consellers front als cinc d'EU qué també és una força necessària clar.

    En aquestes eleccions el poble s'ha adoant de que el sistema no té futur, ens cal un sistema on les coses duren, on no hi haja la producció i productivitat com a fi darrer, sinó l'Home com a fi.


    L'esquerra ha de donar un salt cap al Pare, i veurem una esquerra forta i que mourà una altra vegada el nus borromeu de la Història, ens calen homes que sàpiguen conjuminar les idees amb allò pràctic per a fer del món eixa roda que sempre ha estat i que sembla que hui s'ha aturat.


    En fi, una forta abraçada Eduard i fins a un altre article.

    ResponElimina