2/11/11

DIA DE DIFUNTS

De vegades les lectures que un emprèn arriben com caigudes del cel, com si algun déu -benèvol o malèvol, depèn- efectivament manegés els fils del destí. El destí nostre i el del llibre, que és tan com dir el de l'autor, el que ens parla des dels escrits, en la distància de l'espai i del temps. de vegades una distància insalvable pels mitjans directes, quan es tracta de la barrera temporal que posa el temps. Concretament, és clar, el temp exhaurit, el temps finit que imposa la mort.

Guy de Maupassant, el clàssic francès de la segona part del XIX (va néixer el 1850 i va morir prematurament abans que el segle morís alhora), em parla aquests dies a través de la seva novel·la "Bel-Ami" ,una novel·la llarga que destaca en una extensa obra on el més destacable, o almenys el que més celebritat li van donar, van ser tanmateix els relats curts.

Divertida farsa social de vegades, greu i lúcidament pessimista visió de la Humanitat, d'altres, el llibre em va venir aquestes dates amb unes pàgines que giren al voltant de la mort amb singular profunditat. Un parell de paràgrafs de mostra (de la clàssica traducció de Domènec Guansé per a la Biblioteca A tot vent):

Durant uns anys havia viscut, menjat, rigut, estimat i esperat com tothom. I ara tot havia acabat, acabat per sempre. Una vida! uns dies, i després no res! Naixem, creixem, som feliços, esperem, i morim. Adéu, home i dona, tu no tornaràs mai damunt la terra! I tanmateix, cadascú porta en ell el desig febrós i irrealitzable de l'eternitat; cadascú és una mena d'univers dins l'univers, i cadascú s'anihila ben aviat completament en el podrimener dels gèrmens nous. Les plantes, les bèsties, els homes, els estels, els mons, tot s'anima, i mor després per a transformar-se. I mai un ésser -insecte, homes o planta- no reviu! (...) Quina diferència hi havia, doncs, entre els uns i els altres? Unes quantes aurores de més, vet aquí tot.

Aquestes reflexions, induïdes al protagonista per la mort del seu amic i valedor en la carrera de periodisme, van precedides a la novel·la per les sàvies observacions d'un dels companys de premsa, un ja veterà poeta. Però el que vull reproduir per acabar aquest article no és la mateixa tonalitat de sàvia desesperança que tenyeix el discurs del poeta sobre la banalitat de la vida i la seva condició efímera, sinó les observacions podríem dir preliminars que fa sobre la vida social i política: En el món dels orbs, els bornis són amos. Mireu, tota aqueixa gent, són mediocres, perquè tenen el pensament entre dos murs -els diners i la política-. Són gent inculta, estimat, amb la qual és impossible de parla de res, de res del que a nosaltres ens agrada. Llur intel·ligència és pobra, o, millor dit, prostituïda.

La gran literatura és intemporal, certament, i fins i tot quan aborda temes aparentment contingents, sol resultar-nos sorprenentment actual. Com si l'autor, en efecte, estigués parlant-nos a cau d'orella, assegut a la butaca del costat.

10 comentaris:

  1. Vaig llegir "Bel-Ami" per culpa d'una amiga i certament estava bé. Encara m'hi he de posar amb els contes. Res més a dir, ara mateix no tinc ganes de parlar de la mort, diners, o política! Salut!

    ResponElimina
  2. Jo vaig llegir Bel Ami fa alguns anys i tinc un grat record però del que vull parlar-te és del primer que has escrit, d'eixes casualitats que no ho són, d'eixes trobades que els cristians anomenen miracles, Jung anomenava la sincronicitat i Lacan el desig de l'Altre, podries arribar a sorprendre't de quines coses poden estar fetes per a nosaltres, des d'un llamp fins a una paraula o frase en un conte, novel·la o poema, i et puc dir, però només és la meua experiència personal, i en els bojos els és més intensa encara, que no només coses possibles s'acoblen a aquestes singulars casualitats sinó coses imversemblants com una catàstrofe, una hecatomb o el naixement d'una alegria, o una nova vida. El que vull dir-te és que, i així finalitze el meu comentari, que hi ha quelcom més que la realitat material que veiem quan som homes freds.
    Potser és una qüestió de fe o simplement d'estar atent, qui sap.


    Una forta abraçada i feliç dia de Tots Sants a tu i a tots els teus Eduard.

    ResponElimina
  3. Vaig llegir Bel-Ami, el meu ordinador m'ho testimonia, i suposo que em va deixar algun pòsit, però no el recordo, la veritat. Una, que és una materialista descarnada, pensa que de les relacions amb els llibres, passa com amb la de les persones. I és que trobem allò al que el nostre ànim ens inclina, i perquè la química del cervell ens és aliena en diem casualitat, o amor, o miracle. Això sí, la gran literatura és intemporal, malgrat que els seus autors no estiguin a les llistes de supervendes i, a més, "quina diferència hi ha(via), doncs, entre els uns i els altres? Unes quantes aurores de més, vet aquí tot." ;)

    ResponElimina
  4. Vicent i Clídice: estic d'acord amb tots dos. I com que sosteniu cada un punts de vista prou diferents, per no dir oposats, no sé què pensar de mi...
    Òscar, la joventut té això: no es preocupa de la mort... :-P

    ResponElimina
  5. Perquè no hem d'admetre contradiccions Eduard? he, he, he...
    Ja Nietzsche les hi va fer encabir a la filosofia i tots les encabim tots els dies, el que cal és una filosofia de la contradicció que la sostinga, i la fe pot ser-ne o servir-hi.
    No et preocupes home, ja sé que ho dius de broma, però jo les asumisc, i no em va tan malament, he, he, he... No penses en Kant i l'home cuadriculat, això sí que és malaltís.

    Bé m'ha donat alegria el que coïncidires amb mi i d'aquesta manera doncs jo estic en la mateixa contradicció, i es veu als meus escrits, així que tranquil que ja en som dos, he, he, he...

    Vinga una forta abraçada i gràcies per la teua atenta lectura als nostres comentaris, perquè hi ha gent que els rep com qui escriu al facebook, i d'això ja vam parlar, de la brevetat que jo anomenava gaudi imperant que arribava a indignar, no és el teu cas evidentment, per això ho passe bé amb el teu bloc i els teus articles, bé ja et deixe, és que m'ha donat una complicitat aquest comentari teu que m'ha fet ganes d'escriure't una altra vegada.

    Vicent

    ResponElimina
  6. Que interessant! No coneixia el llibre i amb el paràgraf exposat -tan lúcid i revelador- donen ganes de llegir-lo. És cert que sembla que l'autor el tinguem molt a prop, parlant-nos a cau d'orella. La gran literatura sempre és gran.
    Gràcies per la referència, cercaré el llibre. M'interessa especialment el tema i la forma en que és escrit en el fragment mostrat és captivadora i profunda alhora.

    ResponElimina
  7. He utilitzat el fragment de "Bel-Ami"
    per un repte. M'anava perfecte, doncs parlava de la mort. He posat la cita complerta.

    Gràcies novament! :D

    ResponElimina
  8. Vicent, no conec cap persona intel·ligent de debò que no mantingui contradiccions amb si mateixa... Bé, jo tinc múltiples personalitats i totes contradictòries, però dunto que això suposi que són especialment intel·ligent ;-P
    Helena, moltíssimes gràcies pel teu suport, i encantat que hagis fet tan bon ús del text de Bel-Ami.

    ResponElimina
  9. M'animo a deixar una empremta, malgrat el pànic a fer el ridicul, :)
    si que crec en els bibliotecaris del destí, perquè a mi també em passa.
    Cercaré "Bel-ami" tinc la sort divina d'anar descobrint estrelles oer culpa vostra.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies per la teva empremta, Sandra... Ridícul, una poeta com tu???
    petons!!!

    ResponElimina