POESIA? SENSE PERMÍS!

L'altre dia us parlava de les lectures pendents de poesia que tinc damunt la tauleta de nit. Poc després, la Lena Paüls m'enviava un email amb l'assumpte: "Toc,toc! Un altre?". Un altre era el seu poemari "Temps de penyora", que ha penjat a l'abast de tothom al seu web.  Es tracta en realitat d'un compendi que conté els poemaris Temps de penyora i Amb un peu rosegat, el tríptic La falda buida i el poema Mil coloms irisats, que van obtenir el Premi Viola d'Or i d'Argent als Jocs Florals de l'Ajuntament de Barcelona, 2003, a més de Lletra menuda,  poemes publicats a La Busca i Centre Comarcal Lleidatà, de Barcelona, 2006, Plens de ditades, 20 haikus que van  rebre el Premi de poesia de les Corts, de Barcelona, 2007, Teló de fons, poemari guardonat amb el Premi Margarita Wirsing i Bordas, de Sant Feliu de Guíxols, 2007 i Haikus al ras i Tankas de cop, poemes esparsos publicats als blogs Pont d'Enseula i Punt i a cap.

Evidentment que el poemari tenia permís per entrar a casa, encara que el fi sentit de l'humor de la Lena el fes interrogant. La poesia, de fet, no reclama permís, Almenys a casa meva. La poesia entra, es fica per tots els racons, et regira i escorcolla, i et deixa un munt de poemes. Això ho trec d'un acudit que no té gràcia si no s'explica en veu alta i de determinada manera, però el faig anar seriosament.

Vaig empassar-me la part pròpiament titulada Temps de Penyora, d'una glopada, potser massa ràpid, seduït per l'oculta veu, la jo, mora, que ens parla i descriu des de la seva objectivitat de forània, de fora estant,  el decurs de l'any a les nostres terres (els rituals, els costums, les penes, les alegries, les traïcions, els oblits, els records, la ignorància, la desídia i el tràfec.

No us el perdeu, el teniu a un clic!

Després va venir la lenta degustació, els glopets petits amb la poesia servida per Editorial Terrícola i el Celler Bàrbara Forés de què us parlava ahir... i un nou esplet de poesia, el volum  d'antologia de poemes per la llibertat a cura de Pau Vadell i Vallbona que han editat aquest terrícoles tan marcianus. La llista de poetes recollits enlluerna, i comprèn, per citar només alguns: Vicenç Alatió,Sebastià Alzamora, Hèctor Bofill, Enric Casasses, Lluís Calvo, Dolors Miquel, Hilari de Cara o Mireia Vidal-Conte, a més del tristament fa poc desaparegur Francesc Garriga Barata.

Xavier Amorós Corbella, Conxita Jiménez, Francesc Valls-Calçada,
Cinta Mulet i Ramon Sanz

I finalment, ahir vaig assistir al Centre de Lectura al recital Veus d'autor, celebració del Dia Mundial de la Poesia que enguany han programat en afortunat agermanament amb l'Escola de Lletres de la Casa de les Lletres de Tarragona, un servei municipal dirigit per Lurdes Malgrat, que va ser l'encarregada de conduir l'acte que va aplegar el recital de poemes de cinc poetes del Camp molt diferenciats: Xavier Amorós Corbella, Conxita Jiménez, Francesc Valls-Calçada, Cinta Mulet i Ramon Sanz. 

El recorregut va partir de la poesia freda, descrpitiva, analítica i de mirada irònica d'Amorós Corbella, que ens va llegir una selecció del seu poemari de propera aparició, "El temps girat". A continuació, Conxita Jiménez va oferir la seva treballada i fascinant declamació de quatre poemes del llibre "Terres i vents" de què ja us he parlat, més un regal, un poema acabat de sortir del forn amb el qual ha participat en la iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, juntament amb una selecció dels seus preciosos haikús, inspirat en fotografies de diversos autors, i que us podeu descarregar lliurement aquí.

Francesc Valls-Calçada va recórrer el seu poemari "Això no és Hollywood", una descarnada  visió de la dolorosa lluita contra una malaltia que el tortura de fa uns anys i que va projectar en unes lúcides reflexions sobre la fi definitiva que a tots plegats ens espera. Cinta Mulet va llegir amb sobrietat uns bellíssims poemes sobre la recerca de l'altre, contrastant el seu estudi de l'amor amb el de la mort de Valls -els dos grans temes involuntàriament, crec, enllaçats-. I Ramon Sanz va llegir uns esplèndids poemes en castellà -tot i anunciar-nos que n'està preparant en català-, brillantíssimes visions acerades sobre l'amor, desenganys i lluites col·lectives que em van fer evocar uns anys en què l'alliberament de les formes socials i literàries anaven de la mà, actualitzades sota la perspectiva del temps transcorregut.

Una magnífica iniciativa del CdL i l'Escola de Lletres que avui té la seva segona part a la Casa de les Lletres de Tarragona.