UN MÓN DE POESIA

Aquest dissabte, 21, celebrem un any més el Dia Mundial de la Poesia, una iniciativa de la UNESCO que  entre nosaltres impulsa i coordina bàsicament la Institució de les Lletres Catalanes. Podeu trobar informació al seu web, com també el poema triat enguany, del poeta lleidatà Jaume Pont. Com ve sent tradicional, s’edita el poema i s’obre a totes les traduccions que es puguin recollir.

Personalment assistiré a diversos actes,començant per un avui mateix promogut per un col·lectiu molt potent de Tarragona, el que organitza el cicle Hipermetropoesia al Cafè Metropol. Divendres assistiré a un recital de poesia al Centre de Lectura de Reus, amb diferents poetes d’aquestes contrades, i ja dijous vinent dedicarem una part de la jam poètica mensual a recordar aquesta efemèride.

De tot això ja us en parlaré, però aprofitant que una de les poetes escollides per declamar els seus versos al Centre de Lectura és Conxita Jiménez, gironina criada a Tortosa i actualment resident a Tarragona, us comentaré breument una altra part de la celebració del Dia Mundial de la Poesia, aquesta molt íntima i personal.

Per diversos atzars, circumstàncies i tries, tinc ara una important càrrega de llibres de poesia en el meu habitual dipòsit de lectures pendents, que, com té per costum molta gent, està instal·lat a la meva tauleta de nit. Un breu repàs, a manera de catàleg espero que exhaustiu, ofereix aquesta llista:

-Començo precisament pel de Conxita Jiménez, el seu darrer poemari “Terres i vents”(Saldonar, 2014), que va arribar a les meves mans dedicat per ella mateixa, en l’acte de presentació que es va fer a la seu reusenca de l’Òmnium, el dia 11 del desembre passat. Va ser una presentació esplèndida, a càrrec de l’amiga Carme Andrade, amb lectures de la pròpia autora –una gran rapsoda que celebro que s’ha unit al grup de les jams que organitzo-.

-Continuo per un de la mateixa Carme Andrade, “Els cercles obstinats” (Meteora, 2013), que tinc també dedicat per ella mateixa. Amiga i còmplice indispensable de les jams poètiques, el seu llibre és un regal en tots els sentits.

-De l’Olga Xirinacs, i arran d’haver entaulat relació amb ella gràcies a la seva generositat presentant el meu llibre a Tarragona, disposo del seu últim poemari, “Balneari del Nord” (Òmicron, 2014), i “El sol a les vinyes/El sol en los viñedos” (Òmicron, 2005).

-Nascut d’un intercanvi directe amb una vella amiga de la xarxa, la Sílvia Armangué,  “Estats del metall” (Ed. Saragossa, 2013), que vaig citar a propòsit de la darrera jam.

-En la mateixa  darrera jam vaig contactar amb una altra vella amiga, la poeta i bloguera de Tàrrega, Montserrat Aloy. Em va dur el seu “Gàbies de vidre i pols”, editat per l’Ajuntament de la seva ciutat natal el 2002.

Entremig, els llibres dels quals ja us vaig parlar com la collita de llibres arribats el dia de Reis: “Donzelles de l’any 2000”(Mediterrània,2013), la bella antologia de dones poetes de la generació nascuda al voltant dels setanta, a cura de la gran amiga Sandra D. Roig i Noèlia Díaz Vicedo, i el  d’un dels grans poetes del segle XX, el nord-americà T.S. Eliot, amb l’edició bilingüe tan encertada que ha tret Adesiara dels poemaris publicats entre 1925 i 1930 (“Els homes espantall”, “ Dimecres de cendra” i “Poemes d’Ariel”), traduït per Alfred Sargatal. També en vaig parlar en ocasió de l’adaptació que va fer d’una secció del segon poemari Francesc Cerro-Ferran al seu muntatge de l’obradel mateix autor, “Assassinat a la catedral”.

Sigui al carrer, doncs, o damunt la tauleta de nit, tinc un món de poesia al meu abast. Potser massa  poesia  perquè l’hagi pogut pair i perquè us l’hagi pogut comentar. Ho aniré fent a poc a poc, al ritme lent que exigeix la seva lectura.