VI I POESIA

Una de les paraules de moda que ha inventat la gastronomia, especialment secció enològica, és el maridatge. O sigui, la recerca de relacions entre els efectes sensorials d'un producte amb d'altres provinents d'elements en principi diferents: vi amb multiplicitat de menjars... però també amb l'art.

Maridatge de vi i poesia és, en definitiva, resseguir el camí que ja van traçar en el passat il·lustres poetes com el xinès Li Poh, el persa Omar Khayyam o el nostre Joan Vinyoli, però descendint a l'experiència concreta i singular.

És el que va posar dempeus amb brillant resultat ahir la gent que al voltant del Cafè Metropol de Tarragona organitza el cicle poètic Hipermetropoesia, amb la proposta de simbiosi a càrrec de  l’Editorial Terrícola i el Celler Bàrbara Forés: un intent, en les seves paraules de descobrir l’atmosfera particular que es genera a partir del maridatge entre poesia i vins. I un intent ben reeixit!

La proposta, conduïda per Pili Sanmartín Ferrer es definia com un esdeveniment literari i vinícola de presentació de les Plaquettes Infinitessimals, que combina les obres poètiques de Christelle Enguix, Jordi Nopca  i Víctor Sunyol amb tres vins -de diferent color- del Celler Bàrbara Forés, tot establint sinèrgies sensorials entre paraules, versos i vins de la Terra Alta.

La lectura dels poemes que es reprodueixen a les plaquettes -dissenyades amb cura per la gent de Disseny Can Cun, va anar a càrrec de la mateixa Christelle Enguix en el cas del seu, i dels joves editors Joan Duran i Esteve Plantada. S'hi van afegir lectures de poemes que esmenten el vi, dels ja esmentats Khayyam i Vinyoli, com també un de Joan Margarit, o un preciós poema de Laia Noguera.

Christelle Enguix, poeta de La Safor encara que nascuda a París, que jo coneixia per la seva inclusió en l'antologia "Donzelles de l'any 2000" de què ahir us parlava, va fer un recital emotiu, entranyable en el seu sentit  etimològic: la descripció de l'engendrament que conclou amb els dos breus poemes sobre el part que intergren la plaquette i que va precedir de la lectura dels poemes que descriuen el procés previ de gestació.

Només dues paraules més per reconèixer i agrair la tasca d'editorials petites com aquesta Terrícola, o d'organitzadors de trobades com la d'ahir, iniciatives que esquitxen de punta a punta el nostre país i que gràcies a la dedicació d'uns pocs bojos entusiastes que hi deixen temps -i sovint diners- estan mantenint contra vents i tempestes l'hàlit cultural tan necessari en temps de crisis de tota mena.