EMBRUTA'M DE POESIA

Embruta’m amb el teu amor,

que se me’n va la vida,

que se me’n va de les mans

cap a fosques desconegudes.

Se’n va abjecta i freda,

com el batre de l’ala del voltor

a les tardes sense fi d’agost.

 

Embruta’m, que si se’n va l’amor,

que sigui a besades, frecs i gemecs,

que sigui perquè s’esgoten a les boques

totes les festes fetes de paraules.

Que sigui perquè l’espurna cala foc

al rostoll sec dels meus membres.

Que sigui perquè els teus ulls

servaran demà cada mirada meva.

Amb aquest poema vull participar a la Setmana de la poesia catalana a Internet que impulsem lectors i lectores de diverses comunitats virtuals que volen fer més visible la qualitat i la vitalitat de la poesia en català a internet.