Una de les conseqüències de la meva activitat com a autor i com a agitador poètic és que se m'estan acumulant les lectures de llibres que m'arriben directament de les relacions que estableixo en el mateix desenvolupament d'aquestes activitats.
Me'n recordo que fa molts anys ja, quan era un estudiant universitari, cursant una carrera que en general m'avorria molt i que m'obligava a lectures àrides que havia de seguir sense entusiasme, companys i companyes estudiants de l'àmbit de les filologies es queixaven també d'haver de llegir clàssics literaris antics o moderns. Jo me'n feia creus. Com podien queixar-se d'haver d'assumir aquelles lectures, al costat de les meves, infumables?
Amb els anys he entès que llegir per obligació difícilment és compatible amb el plaer de la lectura. De manera que els llibres que m'arriben, ja sigui per la generositat dels meus editors, ja sigui per compra o regal d'amics, els he deixat en un espai prudencialment distant, per estar segur que no els escometo per obligació.
L'últim lliurament dels meus editors -i amics- d'Ifeelbook és "El ecuador de Ulises", de l'escriptora mallorquina resident a Barcelona Roser Amills. Em va cridar de seguida l'atenció i, per tant, el vaig escometre prou aviat, i ara tot just l'he acabat. Es tracta d'un recorregut fascinant per la Mallorca dels 50 del segle XX, amb el fil conductor de la figura llegendària de l'actor Errol Flynn, però tot vist i narrat a través d'un narrador subjectiu, un jove mallorquí que, com explica la mateixa autora, està inspirat en el seu avi matern.
La selecció de memòries, entretallada pels atzars de la vida dels protagonistes però també pels de la inconstància en les anotacions que figuren ser la base del relat, ens ofereix una galeria de personatges enlluernadora que transiten per l'illa, presències una mica extraterrestres, des del glamour de les seves vides amb un peu al Hollywood dels anys daurats, per a l'espectador que ens trasllada les anècdotes del seu pas per l'illa. La veu del narrador s'atura molt, tanmateix, en les seves pròpies reflexions sobre les vides radicalment humanes que va descobrint sota el vel del glamour, i sobretot en les consideracions sobre la seva pròpia vida. Trobarem que, a mesura que ell va madurant, també van canviant els personatges, com ho fa l'star-system que ja inicia el pendent de decadència a causa de la irrupció de noves formes d'entreteniment -la televisió essencialment-. Alhora, va canviant l'entorn d'una illa que deixa enrere la pitjor grisor del franquisme i es va convertint lentament en la petita metròpolis turística que és avui.
Podeu veure un recorregut apassionant pels personatges famosos que desfilen per la novel·la al blog de la Roser Amills, escriptora inquieta i molt activa a la xarxa, com podreu comprovar també en les pàgines del mateix blog.
Gràcies, Eduard. Les teves recomanacions sempre són interessants.
ResponEliminaUna abraçada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSembla un relat prou original.
ResponElimina