AL PAISATGE DE L'ALLAN LEE

Potser és un producte del cicle vital que tots plegats, els assidus a la xarxa, estem duent, que estem tendint a trobar-nos directament, físicament, saltant-nos la distància asèptica de les relacions virtuals? M'ho preguntava l'altre dia a Manresa, rodejat d'amics amb què ens desvirtualitzàvem -aquest verb que jo sostinc que acabarem posant als diccionaris-.

Per descomptat no tinc la resposta, però tinc la impressió que conflueixen dos factors que em fan pensar que estic dins d'un fenomen estès. Per una banda, jo porto ara més de set anys a la xarxa, entre distintes webs de publicació i aquest mateix blog. Set anys, ho tinc comprovat, és una xifra clau pel que fa als nostres cicles vitals. Molta altra gent, com jo, ha esgotat ja aquest cicle i estaria buscant noves experiències. Per altra banda, la crisi que hem patit ha impulsat tota mena d'iniciatives a la gent inquieta que no vol permetre que triomfi el declivi cultural que alguns governants semblen perseguir amb les seves insensates normes i regulacions.

Joan Lluís Sagué, un servidor i Sílvia Armangué

El cert és que a Manresa, dissabte, em vaig trobar amb un espai màgic, la llibreria Papers del contenciós poscavourià, el tipus de llibreria atenta als detalls, inquieta en les activitats, i amant dels autors i dels lectors, que jo estic descobrint amb goig per tots els racons del nostre país. En aquest cas, l'hem d'agrair a la feina entusiasta de Joan Lluís Sagué, que ha transformat una humil papereria de barri en un lloc on es viu i respira la cultura i el desig d'innovar i obrir-se a les obres que escapen dels grans circuits comercials.



Era inevitable que es trobés amb la Sílvia Armangué, veïna del barri. La meva estimada Allan Lee, a qui coneixia com a escriptora des que vaig submergir-me dins la xarxa, com explicava en la recent ressenya que vaig fer aquí del seu poemari "Estats del metall", publicat l'any passat per Edicions Zaragoza. La bellesa dels seus poemes va servir, potser, gairebé d'excusa perquè una colla dels seus amics i un servidor es trobessin a l'acollidor espai de la llibreria de la carretera de Santpedor de Manresa, i compartíssim una estona de sincer homenatge a la creativitat profundament original, radicalment honesta, intensament romàntica i densament apassionada de la Sílvia.

Vaig tenir així el plaer de comentar el llibre, però també d'escoltar els recitats de vells coneguts de la xarxa amb qui també em trobava per primer cop físicament: Sergi G. Oset, Empar Sàez i Ferran d'Armengol. Només per això, per descobrir el paisatge quotidià de la Sílvia, i per haver-la pogut abraçar, el viatge estava sobradament recompensat. I si vaig ajudar a reconèixer alguna de les claus de la singularitat enlluernadora de la poesia de la Sílvia Armangué, estaré doblement feliç.

Sergi, Sílvia, jo, Empar, Ferran i Joan Lluís
 (fotografies d'Elena Giménez)

Vam tenir també el plaer de poder veure i escoltar el muntatge d'una altra amiga de la Sílvia, la poeta Marta Pérez i Sierra, que no va poder-hi assistir. Us el reprodueixo, gràcies al blog del Sergi, que ha fet una completa ressenya de l'acte.