PROJECTE, PROJECTE!

Carla Bergadà/ delCamp.cat

Avui la ciutat de Reus ha despertat amb els carrers pintats de groc. Moltes, segurament centenars de pintades de llaços grocs lluïen sobre els paviments de les principals vies i places de la ciutat. Potser és la resposta a l'eficiència expeditiva amb què brigades d'origen desconegut arrenquen i fan desaparèixer el que altres brigades tampoc identificades enganxaven sobre parets, fanals i i altres parts del mobiliari urbà: llaços grocs de paper, tela o plàstic, cartells al·ludint a la llibertat dels presos polítics o a consignes a favor de la República sense referir-se a un partit concret, etc.

Ja fa molt que l'unionisme va decidir disputar-li a l'independentisme el domini dels carrers, això que en les seves manifestacions al voltant de l'1 d'octubre van reivindicar assumint el crit-eslògan els carrers seran sempre nostres. La supremacia del moviment independentista en aquest terreny, on de fet va néixer a l'impuls de les grans manifestacions dels últims 11 de setembre, era indiscutible. Fins que l'unionisme no ha vist amenaçat seriosament el seu domini sobre els poders públics, o sigui fins que la independència ha passat a ser una possibilitat i no una simple reivindicació, no ha plantat cara en l'àmbit essencial en tota mobilització, els espais públics reals, el carrer.

Ho ha fet amb manifestacions, que en comptades ocasions han pogut competir, ni que sigui de lluny, amb les independentistes. Ho ha fet perseguint els símbols com el llaçs groc, amb l'inestimable suport del poder judicial i la junta Electoral Central que els ha prohibit. Ho ha fet replicant des de finestres i balcons amb els seus propis símbols.

En general, però, l'unionisme, i això ho reconeixen els seus dirigents en privat, va sempre pel darrera. Realment, va a remolc i a la contra, amb una acció reactiva que gairebé sempre es transforma en pura prohibició o intent d'anul·lació del contrari, com en les accions que abans esmentàvem. Com si el seu únic far i guia fos l'actuació dels poders de l'Estat que pretenen amb la repressió solucionar un problema de contestació que és francament massiva.

elnacional.cat

Veient fugaçment dilluns passat el guirigall del debat múltiple de candidats a TV3 el Sr. García Albiol amb un llaç a la solapa, un llaç en part groc però vorejat amb les franges vermelles que el feien representar la bandera espanyola, vaig entendre definitivament per què aquesta guerra la tenen perduda els del bàndol unionista: no poden idear ni proposar res que no sigui la negació del que ideen i imaginen contínuament els adversaris.

Dèiem en l'anterior post que aquesta campanya, que ahir feliçment finalitzava, s'ha caracteritzat per la seva manca  escandalosa de programes electorals. Però això no vol dir que manquin projectes. El que passa és que un bloc els té i acapara tots. L'altre només aspira a anorrear-los.