EL DELIRI NACIONALISTA

El 21D dissenyat pel govern Rajoy com a part essencial del seu projecte de 155 ha acabat en un fracàs de Mariano Rajoy i, com molts pronosticaven, resultarà ser la seva tomba política. O hauria de ser-ho, en un país decent. Cosa que està per veure si ho és, Espanya.

De fet, avui ha de ser un mal dia per a Rajoy i el PP, després de la desfeta en tota regla d'ahir que ha estat seguida, a més, amb molta atenció per Europa i el món sencer. Deia Tarradellas, el nostre president de la Generalitat llargs anys a l'exili, que en política es pot fer tot menys el ridícul. Bé, Rajoy el va fer ahir. Però, per si faltava algun detall, avui el Tribunal Constitucional estima parcialment el recurs de la Generalitat contra la indemnització a Florentino Pérez pel cas Castor. No queda clar si Florentino haurà de retornar el 1.350 milions d'euros rebuts a canvi de posar en perill la seguretat d'una àmplia zona del país amb el projecte de dipòsit soterrat de gas , però el cop d'efecte és dels que fa recuperar la fe en el sistema legal espanyol. Ho acabarem de creure si, com n'estic convençut, el mateix TC acaba tombant l'aplicació del 155 per part del govern espanyol.

Tanmateix, el que no sembla que s'hagi d'aturar ara per ara és la persecució judicial contra l'independentisme en les diferents causes que ara ha acumulat el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llanera. Just ahir sabíem que s'ha unit a la causa un informe de la Guàrdia Civil on, entre d'altres coses, atribueix a les mobilitzacions ciutadanes, especialment les de les últimes diades de l'11 de setembre, ser el germen del rebuig, quan no l'odi, a l'estat espanyol i les seves institucions.  Posar en negre sobre blanc una acusació així contra unes mobilitzacions modèliques quant a civisme i pacifisme, lloades arreu del món, només pot indicar que, en efecte, els que han emmalaltit d'aquest odi són algunes d'aquestes institucions espanyoles.

I és que per llegir correctament el que pensen els que sostenen aquest entrellat de poders públics i mitjans afins que constitueix el nucli dur de l'Espanya que carrega contra el moviment independentista català, només hem de llegir el que li atribueix a aquest: si parla de rebuig i odi contra l'Estat espanyol, llegirem el seu rebuig i odi contra la Catalunya que es vol independent.

En l'expressió molt cara a aquests mateixos mitjans oficials i oficiosos de l'Estat, el deliri nacionalista de Puigdemont i els seus -recorden quan era cosa de Mas i Puigdemont només el seu titella?-, és en veritat el deliri nacionalista que impregna la seva mirada i vessa fins i tot en els informes policials que acaben en un alt tribunal.