FAKE NEWS, NO NEWS

EFE/El Público

A la seva habitual secció de crítica televisiva al diari Ara, la Mònica Planas ens informava el passat dissabte que la promoció del Preguntes freqüents que anuncia una entrevista amb Josep Antoni Duran i Lleida ha fet que les xarxes socials reaccionin demanant el boicot al programa. No és la primera vegada que passa. 

I acte seguit venia a renyar a tothom que presumptament havia llançat aquest boicot (llançar és el verb de moda a les xarxes des que la fiscalia equipara els tuits (tuiters, diuen ells) a objectes incendiaris. I concloïa: Deixeu treballar la gent en pau: quan informen al carrer i quan editen els continguts dels seus programes. Si no us agraden, no els mireu. Si us interessen, mireu-los. Però s’ha de tenir present que, per construir un estat d’opinió madur i a prova de complexitats, és important que les televisions reflecteixin múltiples punts de vista. Demanar boicots i condemnar entrevistats per raó d’opinió és empetitir-se. El títol de l'article, Hiperventilats amb comandament a distància, ja en donava el to. On hiperventilat ha servit per qualificar qualsevol actitud coherentment independentista enfront de tant de pur retoricisme.

A banda que la línea que separa el boicot de la simple crítica, que la mateixa Mònica Planas exerceix, és força fina, hi ha un detall en el seu comentari que no puc deixar passar per alt, ja que és avui un lema molt pregonat entre els mitjans de comunicació que mantenen un esperit independent, que no independentista. És a dir, molt poquets i quasi tots residents a Catalunya -o amb intervenció catalana, com el diari digital El Público-. Es tracta de la neutralitat, que convindrem que és un principi que hauria de regir els mitjans d'informació, encara que avui sembli ser una espècie de fòssil tan antic i caduc com el del més modern dels dinosaures. Doncs tan mal entesa com ho és a la furibunda caverna de hooligans espanyolistes de la premsa madrilenya en paper, ho és la de la tendència que aprecio que va guanyant pes en les línies editorials de la ràdio i televisió públiques catalanes, assetjades i assenyalades com a sectàries per tota la partitocràcia espanyola i els seus voceros presumptament periodístics. 


Parlo d'aquella confusió entre la llibertat d'opinar i la de propagar una deliberada mentida. No és el mateix discrepar, diferir, i argumentar amb les teves opinions en contra de l'altre, encara a costa de l'error i fins i tot la contumàcia en l'autoengany, que la cínica, malèvola i reiterada tergiversació de la realitat amb la falsedat. El que s'ha vingut avui a dir recurs a la postveritat i la fake new, com si un eufemisme evident o un barbarisme innecessari encobrissin el que realment no és més que la mentida. La mentida cotxina, que dèiem en temps anteriors a la postveritat. Posar en el mateix nivell de la balança els que opinen segons els seus principis interns i els que llancen sense escrúpols la mentida conscient, és faltar a la neutralitat, i també a l'equilibri informatiu.

Que Duran Lleida (aquest senyor ha perdut la copulativa entre els cognoms, encara que l'Ara no es doni per assabentat) no és un model de rectitud i de rigor ètic, i que l'interès informatiu que em genera és absolutament zero és la meva opinió, és clar. I que hagi titulat el seu llibre que tots els mitjans promocionen -gratis!- "El riesgo de la verdad" ho trobo una coherent mostra de la barra que sempre s'ha gastat el personatge. Però la tasca d'un bon periodista serà descobrir les seves falses declaracions i deixar-lo en evidència. Una cosa que sé que no està a l'abast de l'equip del programa FAQS. I segurament de cap altre de TV3, llevat del Polònia.

Els exemples contraris, en què els periodistes despullen les vergonyes de l'emperador vestit amb abillament falsos, ens anirien molt bé ara. Però no em resisteixo a acabar amb una mostra escandalosa de com s'està falsejant la realitat avui des d'una televisió pública, la Televisió Espanyola en aquest cas, durant la retransmissió de la gran manifestació en favor del dret a a l'autodeterminació de dissabte a Madrid. Mireu i jutgeu "Les brutes arts de TVE per fer veure que són insultats durant la manifestació independendentista". I després em direu si s'ha de deixar fer la seva feina a aquests professionals.

Imatge de la connexió de TVE / @jmcruset