LA GRAN CONSPIRACIÓ (2)

http://www.tribunapoliticaweb.it/

Existeixen avui en dia elements per sospitar que una conspiració d'àmbit universal està provocant l'emergència de forces polítiques caracteritzades per una ideologia ultraconservadora en termes socials i ultraliberal en termes econòmics? És indiscutible l'auge d'aquests moviments, partits i organitzacions que a grans trets encaixen en aquestes formes, a les quals cabria afegir l'adjeciu de populistes quant a la seva expressió en les arenes movedisses del debat polític democràtic. Però que això obeeixi a unes determinacions més o menys concertades a gran escala és més dubtós.

Són la mateixa cosa el populisme fatxenda de la presidència Trump, que la de règims amb pocs estàndards democràtics com les Filipines de Duterte o la Turquia d'Erdogan? Pertanyen al mateix corrent polític els partits que avui governen estats de la UE com la Polònia del partit Llei i Justícia dels germans Kaczynski, l'Hongria d'Orban o la lliga Nord de Salvini que partits amb més recorregut històric però que mai han escalat el poder dels estats centrals de la UE, com el front Nacional de la nissaga Le Pen? És el nou president brasiler Bolsonaro més que un imitador directe de Donald Trump?

Es podrien explicar les concomitàncies entre els pensaments reaccionaris i els discursos populistes de totes aquestes forces polítiques per moltes causes similars dins de les peculiaritats de cada territori, i un gran element comú a totes elles que és la crisis capitalista. Una crisi que basa en els cicles de pujada i baixada descontrolats del capitalisme financer la devastació d'àmplies zones de producció primària o secundària. Destrucions de producció i d'ocupació que empobreixen capes senceres de les classes mitjanes als països del primer món o dels que s'han considerat emergents, és a dir, amb un trànsit frustrat cap a la riquesa dels primers.


Tanmateix, també és evident l'existència de llaços entre aquestes forces a nivell internacional. Seria lògic pensar-ho, donat que el capitalisme financer es caracteritza per la seva voracitat per desbordar les fronteres dels controls estatals i implantar les normes que afavoreixin la lliure circulació de les seves transaccions especulatives i els seus beneficis. Però és que a més tenim proves de tals contactes. No solament en cimeres més o menys publicitàries com el fòrum de Davos, o a través de contactes directes entre líders, als quals s'ha mostrat força procliu el mateix Trump, sinó també a nivells inferiors que, possiblement, són més fructífers i eficaços.

És assenyalat com un dels cervells d'aquestes trames de relacions més o menys ocultes l'exassessor de Trump Steve Bannon, actualment resident almenys part de l'any a Roma. En aquesta entrevista al diari El País, Bannon manifesta la seva admiració per Orban i Salvini, amb els quals admet reunir-se sovint, però nega ser un consultor polític i cobrar pels seus consells. Com a cervell a l'ombra, seria, doncs, un mentor i un encoratjador, un motor evangelitzador, en les seves pròpies paraules referides a The Movement, una plataforma que té registrada a Bèlgica. No sabem fins a quin punt arriba la seva ascendència sobre partits de la mateixa corda, però admet, per exemple, haver-se reunit amb amb els representants de Vox des de 2017, i organitzar trobades múltiples de partits europeus que, en essència, se situarien en allò que ell mateix defineix com a ideari populista, nacionalista i tradicionalista, amb la seva defensa de la família tradicional, estructura de la societat (s'entén conservadora) i la guerra contra el marxisme cultural.

Bannon parla més de termes socials i culturals que no econòmics, i fa èmfasi en el retorn de la sobirania nacional i que sigui la gent qui prengui les seves decisions. En veritat, es tracta d'un discurs contra les tecnocràcies (bàsicament la de Brussel·les), que aquí coneixem bastant bé, ja que el mateix PP d'Aznar el feia anar quan li semblava convenient. Quan posa en primer nivell les campanyes polítiques amb un fort recurs a les xarxes socials, podem deduir fàcilment que es tracta d'un discurs superficial destinat a enganyar una població que se sent amenaçada per les fractures de la crisi de l'Estat del benestar i que és fàcil presa dels discursos de la por. Una fraseologia que, amb una hàbil barreja de xenofòbia, tradicionalisme i religió, apel·la a solucions simples sobre problemes infinitament complexos. La definició del populisme, evidentment.

Bannon fins i tot es manifesta aquí com a gran valedor del pacte entre la Lliga i el Moviment 5 Stelle que base l'actual govern italià, un pacte que ha unit dos populismes aparentment diametralment oposats. ¿És la mostra que la tàctica venç l'estratègia, o que en el fons les formes de control de la població per part dels grans dissenyadors de les campanyes polítiques que hi ha al darrere de l'auge del populisme juguen, en definitiva, a posar els seus ous a cistelles diferents, per tal d'enderrocar les estructures estatals i supraestatals que els fan nosa?

En estats amb estructures de control democràtic febles, com els països emergents, o afeblides per les crisis, com els Estats Units i Itàlia, la presa és saborosa i assequible. I la batalla està lliurant-se davant poblacions intoxicades per una producció immoderada de preteses veritats deliberadament tergiversades, emparades en una suposada lluita contra les fake news. Un panorama que ens evoca, parafrasejant el títol de la cèlebre novel·la de John Kennedy Toole, una conxorxa per a la creació d'enzes.