XENOFÒBIA O SUPREMACISME?

La polèmica sobre la repiulada de tota una expresidenta d'un Parlament, Núria de Gispert, on es fa amb dubtós sentit de l'humor la comparació de diversos polítics de l'òrbita catalana que han buscat recentment empara en l'espanyola  amb la indústria exportadora catalana... porcina, ha vingut a enverinar-se amb la concessió de la distinció de la creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat a l'autora de la susdita repiulada.

Han sortit, novament, acusacions de supremacisme i xenofòbia per part d'algunes de les persones presumptament insultades. Una acusació que ja és un motiu recurrent, una d'aquelles cantarelles que reciten de memòria des de les files de Ciutadans i Partit Popular per a desacreditar el món independentista.

Que la repiulada de Núria de Gispert resulta desafortunadíssima és cert, sempre partint de la base que reprovar el que es comporta de manera indigna usant els mateixos mitjans indignes t'invalida com a censurador. Ara bé, que tingui tints xenòfobs no es pot entendre, ja que de fet va destinada a persones concretes, on tant trobem catalans de soca-rel com ciutadans espanyols poc encaixables en la figura de minories marginalitzades. Més interès em mereix, en canvi, l'acusació de supremacisme.

LA GRAN CONSPIRACIÓ (i 3)

eldiario.es

Tot i que hi havia hagut ja alguns partits xenòfobs i reaccionaris amb certes quotes de poder (el cas de la Plataforma per Catalunya de l'inefable Josep Anglada a un bon grapat de municipis catalans), és evident que l'aparició de Vox en el panorama polític recent esdevé un important gir en el mapa de la ultradreta espanyola des de la sempre tan lloada Transició. Sempre s'havia dit que un partit d'arrels franquistes com l'Aliança Popular de Manuel Fraga i el seu successor Partit Popular, taponava per la via de la integració les tendències més ultradretanes, amb l'excepció d'un confús mosaic de grupuscles i organitzacions feixistes sense gaire rellevància entre l'electorat.

L'evidència, ara que Vox ha irromput amb força, de moment en el Parlament andalús, és que aquesta integració no ho era per la via de la domesticació, sinó més aviat a l'inrevés. Tal com fa ara Vox, el discurs reaccionari arrossega i s'empelta, almenys a nivell de la propaganda cara a l'electorat, a partits amb presumpte pedigrí democràtic com el mateix PP, ara dirigit per Pablo Casado -un Aznar de cara somrient i formes més suaus-, i fins i tot aspiracions centristes, si no progressistes, com Ciudadanos.

Ara bé, ni els uns ni els altres semblarien tenir la força per transformar aquesta Espanya constitucional amb la que s'omplen la boca PP i C's, si no fos perquè els braços executors de l'Estat espanyol són segurament servidors de la mateixa ideologia que és a la base dels dos partits i de Vox -el que ja ha vingut a denominar-se trifachito-.  Em refereixo a les forces de seguretat, a la alta burocràcia de l'Administració central de l'Estat i l'Administració de Justícia.

LA GRAN CONSPIRACIÓ (2)

http://www.tribunapoliticaweb.it/

Existeixen avui en dia elements per sospitar que una conspiració d'àmbit universal està provocant l'emergència de forces polítiques caracteritzades per una ideologia ultraconservadora en termes socials i ultraliberal en termes econòmics? És indiscutible l'auge d'aquests moviments, partits i organitzacions que a grans trets encaixen en aquestes formes, a les quals cabria afegir l'adjeciu de populistes quant a la seva expressió en les arenes movedisses del debat polític democràtic. Però que això obeeixi a unes determinacions més o menys concertades a gran escala és més dubtós.

Són la mateixa cosa el populisme fatxenda de la presidència Trump, que la de règims amb pocs estàndards democràtics com les Filipines de Duterte o la Turquia d'Erdogan? Pertanyen al mateix corrent polític els partits que avui governen estats de la UE com la Polònia del partit Llei i Justícia dels germans Kaczynski, l'Hongria d'Orban o la lliga Nord de Salvini que partits amb més recorregut històric però que mai han escalat el poder dels estats centrals de la UE, com el front Nacional de la nissaga Le Pen? És el nou president brasiler Bolsonaro més que un imitador directe de Donald Trump?

Es podrien explicar les concomitàncies entre els pensaments reaccionaris i els discursos populistes de totes aquestes forces polítiques per moltes causes similars dins de les peculiaritats de cada territori, i un gran element comú a totes elles que és la crisis capitalista. Una crisi que basa en els cicles de pujada i baixada descontrolats del capitalisme financer la devastació d'àmplies zones de producció primària o secundària. Destrucions de producció i d'ocupació que empobreixen capes senceres de les classes mitjanes als països del primer món o dels que s'han considerat emergents, és a dir, amb un trànsit frustrat cap a la riquesa dels primers.

LA GRAN CONSPIRACIÓ (1)

Com crec recordar que ja havia comentat fa un temps en aquest mateix blog, de teories conspiratòries n'hi ha moltes. En general, en tota discussió en què una part tendeix a assenyalar alguna planificació més o menys àmplia d'una estratègia de domini de la població per part de diverses accions d'extensió generalitzada, acaba sortint la contrapart que l'acusa d'abonar una teoria de la conspiració, i ridiculitzant-la per aquest simple fet.

Tanmateix,  si és bastant absurda la tesi d'una teoria universal de gran conspiració que governa tots els designis d'un poder unificat al planeta -el que anomenarem teoria forta de la conspiració-, tant o més absurd em sembla la tesi contrària, la de que no existeix cap conspiració en absolut. Com va dir el nostre mestre filòsof particular, Magnus T. Pfaff, la primera regla de tota conspiració és negar l'existència de les conspiracions.

En general, la conspiració limitada funciona a nivell d'un grup organitzat, i és una figura delictiva que recullen tots els codis penals, com l'espanyol. I que ara sembla que li pretenen endossar als imputats pel judici del Procés, vist que els fiscals no se'n surten amb la demostració d'una execució de cap rebel·lió o sedició. Per què, doncs, es nega des de la burla que en l'àmbit de determinades institucions o centres de poder es realitzin conspiracions? Doncs, senzillament, perquè no convé a aquestes institucions o centres de poder que la població fiqui el nas en les seves entranyes, en els ressorts i maquinacions de les seves formes d'exercir el poder.