
Sylvia Plath va ser una escriptora constant de diaris, des de la infantesa i fins a la seva prematura mort. Però no va ser metòdica ni ordenada,. No va ser metòdica perquè els diaris no cobreixen llargs i transcendentals períodes de la seva vida , ni ordenada, perquè els va anar seguint en diversos quaderns i fulls esparsos (hi cap la possibilitat que sigui aquest desordre el que justifiqui els períodes buits, és clar).
Els diaris que acaba de reeditar Alianza, amb traducció de José Luis López Muñoz, van ser publicats el 1995 sota la revisió de l'esmentada Frances McCullogh, i la supervisió del seu marmessor literari, el seu vidu Ted Hugues, i els seus hereus, els dos fills que va tenir amb ell. McCullogh ens adverteix en la nota introductòria que, per raons de protecció de la intimitat, moltes parts van ser suprimides (els fragments omesos són assenyalats dins el text).
En el pròleg, escrit el 1982, Hugues traça en unes poques línies un retrat de Plath com una autora apassionada per la tasca de perfeccionament constant de la seva obra. Segons ell, tot el que va escriure abans d'"Ariel", l'obra pòstuma que va editar ell mateix, van ser a penes subproductes de la recerca d'allò que realment buscava. ¿I què buscava?: Había algo en ella que hacía pensar en lo que leemos sobre los fanáticos que produce el islamismo: un deseo ardiente de apartar lo que impide una intensidad definitiva, una comunión con el espíritu, o con la realidad, o, sencillamente, con la intensidad misma.

Els diaris es divideixen en tres parts: els anys universitaris als Estats Units (1950-53), els anys universitaris a Cambridge, Anglaterra, i el retorn ja casada als Estats Units (1955-58), i els anys ja fora de la Universitat, primer a Boston i després a Anglaterra (1958-62).
En successius lliuraments comentarem cadascuna de les parts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada