 |
| El nostre tram, el 208 - Fotografia: Elena Giménez |
Després de la festa, la ressaca, òbviament. Però... i després de la ressaca?
Doncs després de la ressaca, tornar al treball, el quotidià -que ens dóna les garrofes-, i el que inevitablement cal continuar fent, perquè la Via Catalana va ser una eclosió i una demostració de força i seny i saviesa increïbles, però per això mateix no es pot deixar sense continuïtat.
Vaig quedar força extenuat i físicament encara no em sento recuperat, però de les coses que he pogut consultar i llegir aquest parell de dies de ressaca, no vull deixar de recomanar-vos la lectura del magistral article d'Albert Sánchez-Piñol al diari ARA d'ahir, Victi vincimus. Vençuts,vam vèncer. L'article és massa rodó per fer-vos un extracte o explicació, però des d'un altre vessant incideix en alguna cosa que ja vaig dir en un article en aquest mateix bloc, en ocasió de la passada campanya electoral: si bé el just no sempre guanya, el trampós sempre perd. Encara que aparentment guanyi i se'n dugui els premis. No sempre el món el deixarà clarament exposat en la seva actitud reprovable (...) Però hi ha algú que sí sap realment que ha enganyat i ha actuat emparat en el frau. I d'aquest no pot fugir mai, ja que és ell mateix.
Sánchez-Piñol ho enfoca des del costat dels que, precisament, actuen amb la convicció d'actuar correctament, del que se sent emparat per la força de qualsevol valor -com la lleialtat, en l'exemple històric que cita- que els fa poderós i ferm. No amb la convicció, ni tan sols el desig, de guanyar, d'assolir un objectiu. Ans al contrari: actuant com creu que cal, encara que fins i tot sàpiga que aquella manera d'actuar el pot dur a la derrota.
En definitiva, el que ens ha de preocupar és el que nosaltres fem, el que ens ensenyem a nosaltres mateixos i el que aprenem tots plegats. Sense preocupar-nos -excessivament- de com ho veuen des de fora, amb bona o mala fe.
 |
| Fotografia: Elena Giménez |
Clar que sí, una de les coses que m'ha ensenyat l'ètica o la política si més no, ha estat el que cadascun ha de ser ell mateix amb o sense el grup, i viure i sentir com ell vol sentir, això sí, cal fer un llaç social, però aquest no deu mai deixar de banda la individualitat, la veritable raó de ser de cadascun.
ResponEliminaActuar sense mirar el què diran, i sense mirar què pensen de nosaltres, és una bona eina per a sobreviure al món, tot i que semble el contrari, potser la independència del Principat porte núvols negres, però si vosaltres teniu la intenció de ser com sou, doncs vosaltres teniu la clau, només això vos puc dir, la vida ja és prou dura per a pensar què pensaran.
Una abraçada des de València
Vicent
Els núvols sempre hi són, però el futur s'ha d'anar guanyany pas a pas, fent via. No n'hi ha d'altre...
EliminaUna abraçada i una enllaçada fraternal a tot València!
Eduard
Després de la ressaca hem de trobar forces per seguir pensant, parlant, discutint, repensant, reparlant, rediscutint... També s'agraeixen les visions alternatives des d'Espanya, eh, com la del Suso del Toro:
ResponEliminahttp://www.eldiario.es/zonacritica/cataluna-Diada_2013_6_174692550.html
Tota aquesta energia positiva, cívica i amb ganes de canviar que tenim ha de portar a bon port (sóc optimista de mena, no hi puc fer més :)
Gràcies per l'enllaç. De Toro és capaç d'obrir els ulls i mirar i reconèixer l'exemple de maduresa cívica i democràtica que estem donant. llàstima que no arriba gaire al món: a Espanya, perquè no tenen una societat prou madura democràticament per entendre, i al món perquè els queda massa lluny.
EliminaCal seguir endavant, sí, repensant i re-fent. fent via, que només actuant es fa el camí!
Petons i abraçades!
Eduard
L'important no són ells, l'enemic el tenim a l'interior. Com crec que diu aquesta entrada del 15 de setembre de Toni Prat.
ResponElimina