L'EMBOSCADA LÍRICA DEL MUSSART

Dintre del meu particular sojorn estiuenc a sota els impressionants estimballs de la Mussara que m'ha tingut allunyat d'aquest bloc, un any més va suposar una fita memorable l'edició del Mussart, el festival poètic i musical que organitza Francesc Cerro en els encontorns mítics del poble abandonat de la Mussara.

Una excel·lent ocasió per redescobrir el paisatge sota el qual passem una part de l'estiu i que convida a fer camins que s'enfilen per aquells singulars paratges que han albergat emboscats de totes les èpoques i que avui,certament lluny de l'èpica dels combats, acull almenys per un dia  lírica i música.

Enguany es va realitzar ja la 5a edició, el 3 d'agost. No vam ser pocs els que vam decidir-nos a enfilar alguna de les rutes que pugen fins al refugi i que et deixen a dues passes del poble. Potser creixent pel reclam del boca a orella d'any en any, o potser pel reclam de noms famosos entre els convidats, el cert és que un festival pensat per a ser íntim en un paratge tan singular, pot arribar a morir d'èxit si no es tenen en compte alguns detalls de la logística que avui s'obliden (aparcament, senyalització, etc). Potser li caldrà pensar-ho a l'organització per a la propera edició.

En aquesta, l'èxit va ser indiscutible. Sota el lema "Les cares de l'amor a la literatura occidental", poemes i textos de diversos autors van ser llegits per una nòmina de rapsodes de luxe: Enric Majó, Xavier Grasset, Ivana Miño, Gerard Quintana i Jaume Comas,  precedits per la tradicional conferència, en aquest cas a càrrec de Jordi Vilaró, professor universitari especialitzat en arts escèniques, i seguits per l'actuació musical del molt original cantautor tarragoní Roger Benet, que com ve a ser de costum tanca el festival al refugi, en havent sopat.

Jordi Vilaró va efectuar un recorregut molt amè, rigorós i divertit alhora, per diversos autors i èpoques literàries, en què va analitzar les concomitàncies entre els tractaments de l'amor i la mort, aquests dos quasi-homòfons (curiosament, són encara més homòfons en la parla local, detall que potser no coneixia el professor barceloní). Va repassar algun dels textos que després serien recitats pels excel·lents Majó, Miño i companyia, escampats per l'aspra i bellísima terrassa que forma el poble en ruïnes a tocar dels majestuosos penya-segats. Podeu consultar aquí la seva particular visió del festival dins el seu bloc.

Si en l'edició de l'any passat la boira va dotar d'una atmosfera molt especial el recital musical dels Taima Tesao, enguany va preferir presentar-se com a mòbil i impagable part del magnífic ocàs que va servir de teló de fons durant els recitats . Particularment, no podré oblidar la narració de Comas del fragment final del conte de Joyce "El morts" -en la traducció de Quim Mallafré, un assidu d'aquestes trobades que tampoc va faltar-, ni l'emocionada interpretació de la Ivana Miño dels poemes de Shakespeare, Dickinson o Martí i Pol.

Roger Benet, acompanyat de l'excel·lent i versàtil guitarrista Toni Just (rebatejat per a l'ocasió com Intuïció Premeditada, per fer justícia al rei de l'oxímoron que és el cantant i compositor de Tarragona), va exposar una mostra del seu espectacle darrer i va avançar bocins del seu nou projecte, realment ambiciós, de l'òpera rock "Ciutòpolis". Tractant-se d'ell, no se sap mai quan parla del tot seriosament, i l'audiència no sabia del cert com prendre's l'anunci avançat de la seva discografia futura, però la seva feina és real i els projectes també, per molt que encara només hagi pogut editar el seu primer disc, amb els Oxímorònics, "Sí/No", que ja data de fa un lustre.

Fotografies: Aleida López