FER LA FESTA

Acaben les festes de Santa Tecla, la Mercè i la Misericòrdia, i a falta d'alguna més com la de Sant Miquel, s'esgoten aquestes celebracions que s'arrapen al final de l'estiu i deixen anar un torrent d'energia. Una exuberància i una efusió que es vincula, sens dubte, a l'ancestral temor a la hivernació de la terra que ja anuncia l'inici de la tardor.

Per molt que el canvi climàtic faci cada cop els hiverns més curts i la bonança climatològica més llarga, els temps de crisi que travessem semblen compensar-ho i despertar encara més aquesta paüra, aquesta superstició, i mantenen ben viu, si no acreixen, la voluntat festiva que en aquestes dates té un fidel reflex al carrer en els correfocs i espectacles pirotècnics que són essencials protagonistes d'aquestes festes.

No podia ser menys en el cas d'aquesta festa de la Misericòrdia a Reus, on els diables i altres elements de foc van tenir ocasió de lluir-se, sense la presència de l'aigua enguany, per cert.

Aquestes festes també van venir assenyalades per dues bones notícies, amb la recuperació d'espais per a la cultura popular que la crisi econòmica municipal amenaçava amb haver-se dut pel davant: la reobertura de la seu històrica del museu local a la plaça de la Llibertat, i la de Cal Massó, un projecte tardà dels governs tripartits en un espai de luxe, la nau modernista de l'antiga fàbrica de licors convertida en espai ideal per a la creació artística. Els Boogaloo Stompers, formació de jazz d'esperit festiu comandada pel gran Gerard Marsal, i La Colònia, grup de músics també locals que comanda l'ex-Gertrudis Xavier Ciurans, van ser els encarregats de donar un tret de sortida a la feliç reobertura d'aquest espai.

Cal Massó, antic emblema de la indústria de destil·leria de Reus,
centre de creació artística avui

El concert de la Colònia diumenge passat va resultar una apoteosi que, crec que no exagero si ho dic, marcarà una fita a la història de la música local. El grup va néixer de la conjunció del talent creatiu del músic garriguenc ara establert a Reus amb un dels grans animadors de l'escena musical reusenca, Albert Galcerà, director de projectes musicals molt diversos, com aquest enorme planter de música popular que és l'Aula de Sons i la coral de l'Orfeó Reusenc. Completen el grup músics també de llarga experiència com el violinista Albert Carbonell, el bateria Pepo Busquets i el baix Lluís Chabuch. L'essència de l'espectacle és la música d'arrel popular amb ressons balcànics, que vesteix els textos narratius d'un Ciurans que adopta una falsa perspectiva d'ingenuïtat infantil per transmetre una proposta deliberadament lúdica en un espectacle que barreja diversos elements plàstics. Un espectacle que ja compta amb un grapat de cançons que han completat el primer i sorprenent, però molt reduït, disc de debut,i que a cal Massó es va poder desenvolupar en un context ideal que va permetre al grup moure's al seu aire i moure el públic en escenaris complementaris dins la pròpia nau.

La Colònia és una mostra més del que pot donar de si el talent de professionals de la música que troben en la docència una base de supervivència per consagrar-se a l'art i en la dedicació a l'espectacle una catapulta per alliberar la seva creativitat. Com dèiem a propòsit d'una experiència similar, la del grup de flamenc Alquímia, som dalt mateix de la fina corda de l'àmbit professional i l'amateur, que afortunadament sobreviu gràcies a la creativitat i il·lusió d'un grapat d'artistes i programadors. 

Aquest estiu també he pogut viure exemples del que pot revitalitzar la creativitat de grups que barregen el que dèiem en aquell article la interacció entre veritables professionals i amateurs carregats de talent.

Per finals de juny vaig poder viure de prop la molt lloable tasca d'una societat en molts sentits exemplar de la música de Terres de l'Ebre, la societat de la Lira Ampostina, que a més d'una forja inesgotable de la música de banda tan típica d'aquelles terres, manté una coral i un impuls creatiu de gran mèrit,com el del muntatge de l'òpera Carmen de Bizet, amb el Cor Mestral de Reus dirigit per Núria Francino com a il·lustre convidat. A més de comprovar amb sorpresa meravellada com una banda pot encarar, de la mà del director Octavi Ruiz, tan hàbilment una partitura tan complexa, vaig descobrir també el talent d'una jove de gran talent interpretatiu, tant musical com escènic, la molt convincent Carmen Mari Pau Medina.

Barreja d'entusiasme amateur i saviesa professionals és també un singular projecte que encapçala Santi Moreno, que si bé no té pretensions professionals, manté una aposta creativa en continu creixement, de la mà del genial guitarrista ucraïnès Georgy Olshanetsky. Professor d'una altra institució senyera de la música reusenca, l'Escola de Música del Centre de Lectura, partícip a diversos projectes de gran atractiu, el seu mestratge guia, il·lumina i dóna ales a deixebles i purs aficionats com el propi Santi Moreno, Montse Freixes, Anton Estrem i Xavi Basora, que gratifiquen cada estiu a amics i convidats a una posada en escena d'una activitat que és joiós aprenentatge tant per als artistes com per als espectadors que gaudeixen del bon ambient d'un d'aquells masos dels afores de la ciutat que resulten impagables a l'estiu i d'un recital presidit per la selecció musical d'un gust molt afinat.


Gotes de creativitat que no tenen interessos comercials però que fan bullir l'olla d'una creació artística que és més necessària avui més que mai, sobretot pel que té d'exemple galvanitzador d'un cert esperit d'independència, de descentralització i de, en definitiva, ganes de fer la festa i no ser-ne un pur convidat de pedra.