LLIÇONS DE FUTBOL: PETITA FILOSOFIA APLICADA (21)

CAP A L'AUTOCONSTRUCCIÓ

Sóc dels que pensen que els catalans posem sovint massa èmfasi en saber com ens veuen des de fora. Puc entendre que en les circumstàncies històriques d'aquest país nostre, que ha patit tantes derrotes i decepcions i que no es veu reconegut com a nació en el context polític, social i fins i tot cultural  internacional, tingui una excessiva dependència de l'emmirallament en els altres. És clar que altres en tenen manca, i així els va: perdent eleccions olímpiques tres vegades consecutives i caient un cop i altre en els mateixos errors d'orgull i prejudici.

Tampoc és, doncs, que critiqui que ens interessem en quina imatge donem, ni molt menys que busquem suports internacionals a la causa de la independència que crec ben legítima. És més, tinc clar que només el reconeixement internacional permet que sorgeixi un estat. El que penso és que mentre el procés avança, no podem esperar gaire suport de fronteres enllà.

El que porto pitjor és la tradicional tendència a l'autoflagel·lació que ens caracteritza. Una tendència que té molt diverses manifestacions: des de la manca de capacitat per trobar els punts bàsics i irrenunciables per a una unitat estratègica necessària per definir un veritable projecte nacional, que és un element molt característic i potser el que em fa patir més en el procés que ara tirem endavant, fins a una manifestació extrema que és l'autoodi.

Per centrar-me en aquestes dues manifestacions, que quedi clar que la manca d'unitat té el vessant positiu de fomentar la crítica interna, però en contra del que sosté la imatge interessada que volen vendre des de certs sectors polítics i socials contraris a la independència (espanyols i catalans) aquesta capacitat de crítica interna no solament no està anestesiada pels dirigents d'aquesta magra autonomia nostra, sinó que cau més aviat en el costat de l'excés, el que fa impossible la mínima unitat d'acció necessària.

Pitjor és l'autoodi, que pot ser o no una conseqüència d'aquesta tendència a la desunió. Reaccions com la de certs dirigents polítics o certs artistes que es manifesten aquests dies o anys ofegats pel clima d'efervescència nacional, quan no se n'han sentit durant anys per la de la nació d'imposició, exemplifiquen bé aquesta tendència.

I tornem al principi. Consultar de tant en tant la visió externa ens ajuda a entendre'ns, si és que ve de gent que sap de què parla i coneix el país, és clar -que tampoc falten casos de crítics internacionals que ni s'han molestat a posar els peus a Catalunya-.

De la plantilla actual del Barça, ho confesso, sento debilitat per l'argentí Javier Mascherano, aquest home que va venir de suplent de Busquets i que s'ha convertit en baluard a l'eix de la defensa, gràcies a la seva insubornable capacitat de feina i sacrifici -de posar-se la granota de treball, com ell diu-, per una banda, i a la seva excel·lència en la lectura del joc, per altra. Mascherano és molt ràpid, una virtut indispensable en el tipus de defensa que juga el Barça, però ho és sobretot per la seva concentració indesmaiable i per la capacitat de llegir i avançar-se al moviment del rival.

És per això que sempre resulta interessant escoltar-lo: és un d'aquells futbolistes que, sense ser loquaç, sempre et pot dir alguna cosa a tenir en compte. L'altre dia, en unes declaracions a RAC1, deia El Barça abusa una mica de ser autodestructiu. Observeu la ponderació de la frase: no diu que ser autodestructiu sigui imperdonable, ni que el club (o sigui, l'entitat i el seu entorn) ho sigui massa, diu que s'abusa una mica.

Mascherano ens està retratant si canviem Barça per país, una cosa que moltes vegades, penso, resulta força il·lustrativa. De vegades abusem, si bé no en excés, d'autodestruir-nos. I crec que no ens ho podem permetre ara mateix. No ara que tenim un projecte il·lusionador i factible com a país, com el Barça l'ha tingut com a equip, l'ha materialitzat  i -espero- el continuarà.

Fem la via junts, amb les diferències que ens corresponen i que, en lloc de separar-nos o destruir-nos, ens facin millors i més forts. Anem cap a l'autoconstrucció.

Seguiu la cadena aquí