15/4/15

LES REGLES DE ZADIE SMITH

Àrea de Kilburn Station, al nord-oest de Londres
Vaig descobrir Zadie Smith amb "Sobre la bellesa", la seva tercera novel·la, si no tinc mal entès, i no amb "Dents blanques", un boom editorial amb què va irrompre en el panorama de les lletres anglosaxones amb a penes vint-i-dos anys, el 1997, tres anys abans que fos publicat: va ser objecte de disputa entre diversos editors fins i tot abans que ella completés l'original.

Una història de talent precoç o d'èxit precoç, si més no, que tanmateix no sembla haver-se malmès. Si "Sobre la bellesa" em va agradar, la seva darrera novel·la traduïda a la nostra llengua, "Londres NW" (NW a seques a l'original), m'ha literalment espaterrat. Crec que feia anys que no llegia res de tanta ambició, tanta energia i tanta confiança en la capacitat del propi talent narratiu. Aquella mena de confiança que fa desplegar tota mena de tècniques narratives dins una sola novel·la.

En molts sentits, aquesta novel·la m'ha portat al cap l'"Ulisses" de Joyce. Si a "Sobre la bellesa", Smith havia explorat el molt freqüentat camí de les relacions transatlàntiques entre britànics i nord-americans -el doble món en què ella mateixa es mou en la seva vida privada-, aquí ha vessat la seva mirada sobre el seu més propi món, el nord-oest de la gran capital anglesa que se cita al títol. I ho fa seguint una sèrie de personatges que es creuen i descreuen dins dels límits del barri fictici de Caldwell o en els seus voltants. Sí, també m'ha portat al cap el meu propi "Interseccions".

Les relacions i els anar i venir dels personatges, tanmateix, no tenen la unitat temporal de la gran obra mestra joyciana, però sí es despleguen dins del mateix territori. Podem seguir fins a cert punt -ja he dit que el nucli central és inventat- amb un mapa a la mà les riques descripcions del paisatge urbà, el que, com he dit, va ser el de la Zadie Smith en formació, probablement quan encara duia el nom de fonts que va alterar lleument: Sadie, com la famosa cançó dels Beatles, "Sexy Sadie".

Angela Bassett
Zadie Smith
Zadie amb ulleres
Què hi ha d'autobiogràfic en el llibre? Difícil de dir, i en tot cas sempre donaríem les molt estèrils voltes a la immixtió de la biografia de l'autor en l'obra. Però el cert és que una de les principals protagonistes és descrita com molt semblant a Angela Bassett -la bella actriu afroamericana-, i és una triomfadora que surt de l'ambient deprimit del seu barri. No és que Bassett em recordi bàsicament a Smith, però resulta que ella també és molt bella, i resulta que és mestissa -no ho és la protagonista però curiosament es casa amb un mestís-. Els ulls, la mirada d'aquestes dues dones, però, és ben diferent. I he arribat a la conclusió que Zadie Smith prefereix ocultar les ulleres a les fotografies, i la seva miopia és la que definitivament fa especial la seva mirada.

Estic parlant de mirada real, no de la literària. O fins a cert punt: com els miops, Smith sap enfocar perfectament bé de prop, fins a les profunditats dels seus personatges.

També tenim música: el llibre està solcat per patrons rítmics i referències musicals -algune ses poden recollir al final,en citar els drets d'autor de les lletres-, totes o gairebé totes afins al hip-hop. Dos germans d'ella són coneguts rappers.





M'he deixat dur per aquests ritmes, per mapes, per la sinuosa i variada prosa del'autora. I m'he sentit com a casa. És el que tenen els viatges quan tot surt millor fins i tot que el que s'havia planificat.

Zadie Smith ha reflexionat sobre el procés d'escriptura, que ha reflectit en diversos assaigs que té agrupats al volum "Changing my mind" (2009). Fa un temps, el rotatiu The Guardian va publicar aquest decàleg que ella mateixa dedica  als escriptors. El reprodueixo en original i, com que no disposo de traducció, aporto la meva pròpia versió, a risc de trair més que de traduir:

1 When still a child, make sure you read a lot of books. Spend more time doing this than anything else.
2 When an adult, try to read your own work as a stranger would read it, or even better, as an enemy would.
3 Don't romanticise your "vocation". You can either write good sentences or you can't. There is no "writer's lifestyle". All that matters is what you leave on the page.
4 Avoid your weaknesses. But do this without telling yourself that the things you can't do aren't worth doing. Don't mask self-doubt with contempt.
5 Leave a decent space of time between writing something and editing it.
6 Avoid cliques, gangs, groups. The presence of a crowd won't make your writing any better than it is.
7 Work on a computer that is disconnected from the ­internet.
8 Protect the time and space in which you write. Keep everybody away from it, even the people who are most important to you.
9 Don't confuse honours with achievement.
10 Tell the truth through whichever veil comes to hand – but tell it. Resign yourself to the lifelong sadness that comes from never ­being satisfied.
1 Quan encara siguis un nen, assegura't de llegir un munt de llibres. Passa més temps fent això que qualsevol altra cosa.
2 Quan arribis a adult, tracta de llegir el teu propi treball com  el llegiria un estrany, o millor encara, com ho faria un enemic.
3 No idealitzis la teva "vocació". Pots escriure bones frases o no pots. No hi ha un "estil de vida d'escriptor". El que importa és el que es veu a la pàgina.
4 Evita les teves debilitats. Però fes això sense dir-te a tu mateix que les coses que no pots fer, no val la pena fer-les. No amaguis els teus dubtes amb el menyspreu.
5 Deixa un espai decent de temps entre escriure alguna cosa i editar-la.
6 Evita camarilles, colles, grups. La presència d'una multitud no farà la teva escriptura millor del que és.
7 Treballa amb un equip que estigui desconnectat d'internet.
8 Protegeix el temps i l'espai en què escrius. Manté a tothom lluny d'ell, fins i tot les persones que són més importants per a tu.
9 No s'ha de confondre l'èxit amb honors.
10 Digues la veritat per mitjà de qualsevol vel que tinguis a mà - però explica-la. Resigna't a la tristesa vitalícia que ve de no estar mai satisfet.

6 comentaris:

  1. M'arriba molt la número 5.
    A la meva biblioteca, el mes de maig al club de lectura fan NW.

    ResponElimina
  2. Un decàleg molt interessant per als lletra-ferits.
    Era jove a l'època que els Beatles van "sexy Sadie" a l'àlbum blanc. La vaig escoltar molt, i ara mateix ho tornaré a fer.

    ResponElimina
  3. M'agrada això que se't disputin els editors encara abans que enllesteixis la primera obra... ¡Quanta propaganda prèvia exigeix...!
    Els consells semblen ben intencionats, gràcies.

    ResponElimina
  4. Jo em quede amb la número 2. Intentar distanciar-te del que escrius per poder ser crítica amb els teus textos.

    ResponElimina
  5. Bons consells i bona exposició, la d'aquest post. Salutacions, Eduard.

    ResponElimina
  6. Bons consells i bona exposició, la d'aquest post. Salutacions, Eduard.

    ResponElimina