CONTRA EL FALS EQUILIBRI

Després d'un cap de setmana mogut, amb tres greus agressions feixistes a Balsareny, Pineda de Mar i l'estadi de Cornellà- el Prat, llegeixo estupefacte que l'advocat i membre prominent de Societat Civil Catalana, José Domingo, declara que l'extrema esquerra independentista pega i maltracta gent demòcrata. Fa aquesta comentari al programa del matí a Catalunya Ràdio, dins la tertúlia, i al web es destaca aquesta declaració com a titular, sense comentaris ni rèpliques ni matisacions. Suposo que es basa en un altre incident en què una senyora que tallava llaços grocs va regirar-se contra una persona que la gravava i li va etzibar una bufetada, que va ser resposta per l'altre.

Quan no poden difondre un fet que empari la seva tesi, els unionistes el miren de provocar, i si, malgrat els seus esforços, no el poden trobar ni regirant sota les pedres, l'inventen, amb la mateixa manca d'escrúpols en què oculten els fets que no els interessen. I, donat el cas en què ja és impossible esquivar-los, col·loquen altres fets del bàndol contrari per equiparar-los, assenyalant els dos platets de la balança per molt que els pesos estiguin desequilibrats completament. Les tàctiques manipuladores, en aquest sentit, s'adapten també als destinatari últim: és el model Antena 3 -groller joc d'ocultació/fabricació de fets- o el la Sexta -equidistàncies i matisacions que dilueixen els fets fins a l'esgotament-. Curiosament, els dos models emparats per televisions dominades pel grup Planeta, la multinacional catalana que porta algunes de les veus amb més projecció de l'unionisme. Un grup en seriosa crisi interna pel control de poder entre diverses branques de la família Lara, una guerra similar a la que té lloc dins un altre estendard del model de l'alta burgesia catalana -aquesta que pretesament fomentaria l'independentisme però que curiosament fa exactament el contrari-, els Freixenet. Però això seria tema d'un altre article.

Entre aquest cúmul de mitges veritats, mentides i ocultacions -el domini del que s'ha vingut a denominar post-veritat-, l'opinió pública espanyola té molt poques possibilitats de fer-se una veritable composició de la realitat catalana. Això inclou, naturalment, bona part de la catalana, que accedeix també exclusivament a aquests mitjans. Tanmateix, els mitjans de la CCMA, TV3 i Catalunya Ràdio, són en el punt de mirar del govern espanyol i els partits que li donen suport. Normal, ja que la seva visió plural funciona com un mirall per aclarir les seves vergonyes. I lògic, ja que és la pressió que exerceixen els poders de la croada anti-nacionalista pot ser que expliqui titulars com el d'avui al web de Catalunya Ràdio, o altres accions en què acaben caient també en l'equiparació entre versions, que acaben afavorint -és de manual- al que porta el seu arsenal de trucs i jocs bruts ben apresos.

La manipulació és voraç, com ho és el poder. No sembla que es vulgui conformar dominant els mitjans de comunicació massius. Les llargues mans del control arriben a les xarxes socials, que alguns il·lusos creien lliure d'aquest assalt. Com denunciava fa uns dies Beatriz Talegón, una de les poques veus díscoles a Espanya contra la causa general empresa per l'espanyolisme contra l'independentisme, de molt diverses i subtils i subreptícies formes, s'intenta silenciar a les xarxes aquestes veus, fins i tot les més universal, com Twitter. Vegeu aquí la seva denúncia a la mateixa xarxa.

Si seguiu el fil veureu la valent denúncia de Roger de Gràcia avui al programa de la tarda a Catalunya Ràdio: El periodisme no és explicar el que passa a ambdues bandes per igual, és saber si el que expliques és veritat. Sí, senyor! Per sort, encara ens queden espais de llibertat i de recerca noble i honesta de la veritat. I que ens durin!