29/3/15

PRIMERA JAM A L'ESPAI PORTAL

La jam d'aquest dijous va comportar la novetat del lloc de trobada. Hem abandonat el Teïna en recerca d'un espai més íntim i més tranquil -amb menys soroll ambiental, vaja-, on els versos puguin circular més fàcilment, més a l'abast de tots els oients i -confesso també aquesta finalitat- de manera que faciliti que tothom se senti cridat a declamar-los.

L'espai Portal manté l'encant dels espais amb regust antic que teníem, la pàtina del temps que sembla ajudar a donar crèdit a la poesia,  certificat d'autenticitat i lligams amb tradicions que les parets que han contemplat el pas de generacions senceres semblen atresorar. Naturalment, res no seria tan fàcil i còmode sense el treball dels actuals propietaris, la Sol Navarro Tristan i l'Àlfred Pitarch, que l'han reconvertit dels seus primitius usos -no del tot aclarits, a hores d'ara- en aquest acollidor local on es pot gaudir de begudes i menjars amb sabor de la terra, i se'ls pot maridar amb mostres d'art, com en el nostre cas la poesia.

Vam començar la jam amb el recitat a càrrec de la Carme Andrade del poema triat enguany per la Institució de les Lletres Catalanes per al Dia Mundial de la Poesia -que es celebrava el passat dia 21-, un bell poema del poeta lleidatà Jaume Pont titulat "Illa escrita".

A continuació vam recitar poemes que alguns dels presents hem afegit al web de les lletres catalanes, atenent la crida dels seus gestors per homenatjar la mateixa diada. Antònia Farré va llegir poemes de Carme Andrade, del seu llibre "Els cercles obstinats" (Meteora, 2013), que trobareu a l'esmentat web, juntament amb el que va escriure expressament la Conxita Jiménez, i de què ja us havia parlat: "Et regalo una poesia". Jo vaig llegir el meu "Embruta'm de poesia", que vaig penjar també en aquest mateix blog.

Acte seguit, el Jaume Salvat ens va recitar de memòria una mostra de poesia popular, anònima, tot evocant la seva padrina Remei, que li ha transmès aquestes autèntiques joies
de tradició oral que avui correm el perill de perdre.


Fina Masdéu va homenatjar la Lena Paüls llegint un poema de "La falda buida", dins el llibre "Temps de penyora" del qual també us parlava recentment i que teniu lliure a la xarxa.


La Fina Veciana ens va regalar tres preciosos haikús japonesos de Taigi, Shiki i Bashó, que ella té il·lustrats.


Monserrat Aloy, Cantireta, va recitar "Elogi de la caiguda" i diversos poemes del seu llibre "Gàbies de vidre i pols". Ens va commoure amb les introduccions descriptives de la seva lluita vital, de les condicions dures en què la seva poesia s'arrapa a la vida amb la lucidesa, intel·ligència i fi humor amb què captiva tothom que la llegeix o -com vam tenir la sort dijous de fer- l'escolta.


Fina Alonso va recitar el poema "Plugim" de Josep Huguet, amic seu, poeta conegut per poca gent a la ciutat però molt valorat pels qui sí han tingut accés a la seva poesia.

Rubén Giménez va recitar també un poema seu, "Hem esgotat la nit".


Mirta Negro va declamar "L'alba", d'Àngela Jové, i un conte infantil de la poeta argentina Berta Finkel.

Elena Giménez i jo vam abordar la lectura del llarg, cru i impactant poema "Papa", de Sylvia Plath, en la traducció de Montserrat Abelló, que havíem esmentat en la jam dedicada a M. Mercè Marçal, en ocasió del poema que ella va incloure al seu llibre  "Desglaç" amb endreça d'aquest mateix poema, un dels més influents de la poeta nord-americana (de la qual he parlat a bastament en aquest blog, per exemple aquí o aquí). Podeu sentir-lo recitat per la mateixa Plath a la xarxa, o en la versió de Montserrat Abelló en la veu de Sílvia Bel.





Helena Martínez ens va recitar dos poemes propis, "Desenfocada" i "Remuntant el vol".


La Carme Andrade va oferir, en forma de regals a l'atzar a diversos assistents, petits meravellosos poemes de Núria Pujolàs, activa blogaire, tuitaire i molts altres aires sota el renom miramelsmots, i gran poeta, que ha editat de manera molt original talonaris on es reprodueixen aquests versos tan aptes per compartir i obsequiar.

La sessió es va prolongar amb una pluja intensa i variada de versos. Un catàleg amb ànim exhaustiu ve a ser:

-Sense títol, però amb el molt reiterat motiu "Ella tenia el meu penis a la seva boca" de Max Besora, recitat per Rubén Giménez.

-"Tinc un desfici, ai, inclement", de la Comtessa de Dia, recitat per la Fina Masdéu.

-"Professor Bonaventura Bassegoda", de Joan Margarit, en aquest cas repartir imprès per Marcel Banús per a ser llegit en silenci en homenatge a les víctimes de la recent tragèdia de l'avió enlairat de Barcelona que es va estavellar als Alps deixant 150 persones mortes. El va complementar el mateix Marcel amb la lectura d'un text de Laura Borràs.

-Un poema de l'osonenc Amadeu Lleopart Costa recitat per la Carme Andrade.Podeu trobar moltes mostres de la seva exquisida poesia al seu Facebook.

-"Arribada", poema de Christelle Enguix editat en forma de plaquette, de què us vaig parlar en ocasió de l'acte de la setmana anterior al Cafè Metropol.

-"Tot imitant Max Besora", poema propi a càrrec de Rubén G.

Vam acabar amb la lectura simultània del poema "Illa escrita" en les múltiples traduccions emparades per la Institució de els Lletres Catalanes, la nostra contribució a homenatjar aquest poema, la poesia i els diversos i rics llenguatges poètics de tot el món.

10 comentaris:

  1. M'afegeixo al comentar que va ser una nit màgica de bones vibracions poètiques. Bravo!i

    ResponElimina
  2. I perquè es feia tard, que, sinó, encara hi seríem ;)

    ResponElimina
  3. Una nit amb màgia, sí. Gràcies a persones implicades en la poesia com vosaltres.

    ResponElimina
  4. Jo vaig venir en cotxe, per allò del què diran si aparco l'escombra al carrer... :-D

    Sou fantàstics i us aprecio molt. Gràcies, Eduard i Elena, per fer-me sentir com a casa.

    Una abraçada ben llarga!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'agraïm molt la teva implicació, la teva companyia i la teva poesia. Té molt de mèrit, i més ara que sabem que podries venir amb escombra més fàcilment ;-p

      Elimina
  5. M'heu fet posar la pell de gallina! Visca la poesia i visca Reus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer comptar amb la teva fèrtil i divertida imaginació. I amb moltes ganes de veure't a Reus, que crec que aviat hi seràs!

      Elimina
  6. Això és una concentració brutal de poetes per metre quadrat! Les paraules deurien lliscar felices...!

    ResponElimina
  7. I que ben il·lustrat està aquest post! Bona ambientació, bona poesia... No falta res!
    Per cert, dissabte et vaig felicitar a tu, però no ho vaig fer a la teva filla, que va fer una lectura perfecta del relat. Té molt talent i energia, deus estar-ne molt orgullós. I, per suposat, l'Ignasi també ho va fer molt bé.
    Es nota com n'esteu tots d'implicats!
    Una abraçada.

    ResponElimina