LES CONNEXIONS NO DESTAPADES DEL CAS PALAU

Dilluns vam tenir per fi, després de nou anys llargs de procés judicial, la sentència del cas Palau. I al portaveu de Ciutadans, José Manuel Villegas, li va faltar temps per vincular la condemna als Millet i Montull i el tresorer de Convergència, Daniel Osàcar, amb els expresidents Pujol i Mas i el nostre president a l'exili Carles Puigdemont. Que pugui haver un lligam entre Convergència i el PDeCat és indiscutible, i la sentència condemna a aquell partit a retornar 6,6 milions de beneficis presumptament obtinguts. La responsabilitat penal d'una persona jurídica, i més una associació tan peculiar com un partit polític, no deixa de grinyolar-li al meu esperit jurídic, però això a banda, és absolutament clar que Puigdemont no ha exercit mai cap càrrec de responsabilitat en aquell partit avui en dissolució

Miro algunes dades sobre Villegas, i comprovo que és barceloní, llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma. Em pregunto si vam coincidir algun cop en aquelles aules i aquells passadissos enormes o en el bar que ens lligava a la Facultat d'econòmiques. Però veig que és de 1968, i per tant no pot ser, és bastant més jove que jo, i jo ja havia abandonat aquell indret quan ell hi devia fer cap. Dada que em sorprèn, ja que fins ara l'havia imaginat més gran que jo. Potser és normal i és una distorsió sobre la imatge que de manera il·lusa em projecto de mi mateix, o potser és perquè fa enganyar sobre la seva edat el posat d'aquest home, que més aviat sembla mesetario, al qual no he vist mai somriure mentre parla amb aquella veu seva engolada, una mica model No-Do. Tampoc l'he sentit mai parlar en català, tot sigui dit.

El cert és que ni de Villegas ni de cap dirigent de Cs he sentit cap comentari sobre connexions de Millet i companyia amb el PP, partit germà amb el qual avui més aviat estan en trifulgues a causa de la composició del Parlament català. Però d'això, que se n'oblida com ho fa la sentència i com ho fa tota la premsa espanyola rellevant -amb les excepcions de sempre, minoritàries-, sí que se n'ha parlat. De fet, l'acusació particular que representà la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona ha denunciat que no s'hagi investigat prou els lligams de la Fundació del Palau amb una altra fundació,la FAES que impulsà José Maria Aznar, president del govern en bona part dels anys de glòria del regnat de Millet al capdavant d'aquell malbaratament escandalós de diners públics.

La investigació hauria revelat donacions de milions d'euros del Palau cap a la FAES, però potser hauria descobert també el desfasament entre les subvencions del principal aportador de fons destinats a les obres del Palau de la Música, precisament el govern Aznar, i el cost final de tals obres. Un desfasament que s'eleva ni més ni menys que a gairebé 10 milions, entre els prop de 27 que va rebre el Palau i el 17 de cost.

Una investigació detallada també trobaria proves documentals de les intenses gestions de Millet prop de la mateixa família Aznar per mantenir trobades que es podien dir íntimes, amb invitacions personals a la seva residència a Menorca, com informava el Crític ja fa quasi un any. I una mica d'afinació més, hauria detectat també les donacions del grup d'empreses de Florentino Pérez, un altre dels noms que està a totes les olles posades al foc i que mai no es crema

De tot això, ni rastre a la sentència. I de tot això, res a esperar en el futur. Mireu per on, sembla ser que, cas que algun jutge ho volgués tornar a destapar, es trobaria que els possibles delictes han descrit. És clar que això, repeteixo, no importuna a l'amic Villegas que, impasible el ademán, preferia apuntar la seva escopeta cap a l'independentisme, en comptes de saber reconèixer que el cas Palau, com la llarga sèrie de causes obertes contra el PP, més aviat assenyalen la corrupció galopant en què s'ha negat el model constitucional del règim del 78, inclòs naturalment l'Estat de les autonomies.