COSTOS

El flamant ministre espanyol de l'Interior, Juan Ignacio Zoido -li dic flamant no perquè sigui relativament nou al càrrec, sinó perquè llueix molt-, va comparèixer al Senat per passar comptes sobre el que es va denominar Operació Copérnico, és a dir, el dispositiu policial per intentar impedir la realització del referèndum de l'1-O, o per salvar la democràcia, segons el llenguatge del mateix ministre. Salvar la Democràcia dels demòcrates que pretenien exercir-la, ni més ni menys.

Aquesta i altres perles a les quals ens té avesats aquest llustrós ministre de llenguatge força rústec -certament una compareixença tan llarga com la de dijous passat era tota una prova de foc per a les seves escasses dots oratòries-, anaven destinades, com no, a convèncer que l'operació Copérnico i els seus elevats costos confessats -87 milions d'euros amb 6.000 agents de les forces d'ordre públic desplaçats a Catalunya- eren absolutament indispensables i s'han de carregar a la insídia i contumàcia del moviment separatista català, aquesta vil amenaça contra la paradisíaca democràcia constitucionalista espanyola. Cost grosso modo que no va detallar el ministre, com no va detallar els 1.000 milions de pèrdua general per a l'economia catalana que, segons ell mateix, està tenint la violència secessionista.

No deixa de ser curiós que es triés el nom de l'astrònom polonès que va assentar la teoria heliocèntrica de l'univers, la que seria recollida pel gran científic de Pisa, Galileu, i de la qual s'hauria de retractar davant la Inquisició. Copèrnic ja havia mort aleshores i es va salvar de judicis similars. Els disbarats del ministre Zoido xoquen amb la multitud de proves que només un espectador absolutament desinformat o un cínic pot ignorar, però té en la llibertat de premsa que avui domina l'Estat espanyol una nova Inquisició que imposa la veritat oficial a la científica. 

La Inquisició amenaçava el pobre Galileu amb la pira depuradora. Les pires d'avui en dia són, en primera instància, monetàries. Només quan fallen els xantatges econòmics l'Estat llança el seu garrot o empresona sense contemplacions. Ha estat la inesperada resistència d'una bona part de la població i la classe política catalana a la pressió del sistema espanyol la que ha desfermat la violència repressiva del seu aparell judicial-policial, i ha mostrat al món les seves vergonyes difícilment homologables en les democràcies occidentals. I això els dol. Com va dir recentment en les seves columnes al diari Ara l'escriptora Empar Moliner, no es perdonaran mai el que ens han fet. Sí, perquè estan convençuts que és la nostra maliciosa persistència el que els obliga a fer el que no volien fer (paraules exímies de l'ínclit Rajoy).

Pel mateixos dies sabíem que el grup Prisa, el propietari de El País, altre temps exemple de les llibertats que la miraculosa Transició havien dut a Espanya, ha vist de nou ajornat el seu monstruós deute de gairebé cinc mil milions d'euros amb la banca fins al 2022, que enguany suposava un venciment de prop del miler de milions. Al mateix temps, la seva prominent figura, i primer director, Juan Luis Cebrián, continua al capdavant del Consell d'Administració malgrat haver estat destituït pels accionistes majoritaris del grup, els tres grans bancs espanyols més Telefònica i el fons internacional Amber, que havia capitanejat l'operació per destronar-lo el passat octubre. Sembla ser que una intercessió personal de Mariano Rajoy el manté al càrrec, almenys de moment.

Com havia dit el mateix Rajoy fa escassos dies, cal agrair a la majoria de mitjans espanyols el seu compromís i servei amb la causa de la unitat espanyola. Costi el que costi, la Constitució contra el pèrfid nacionalisme que la vol soscavar. Ja ho sabem, només dins aquesta Constitució hi ha democràcia. I només ella ens salva de ser uns carpetovetònics nacionalistes.