EL RIGOR ALEMANY

 © 2018 AFP

Malgrat que per a bona part de l'opinió pública espanyola l'anunci del Tribunal Superior d'Schleswig-Holstein que desestima l'opció d'acceptar l'euroordre emesa pel jutge Llarena ha estat encaixat com pràcticament un acte de traïdoria per part dels alemanys, si analitzem el detall de la resolució emesa per aquest tribunal, la resposta que es podia esperar no podia ser sinó aquesta.

Naturalment, és molt fàcil dir que un preveia el que ha esdevingut un cop això ja s'ha produït. Però estem parlant ara dels arguments tècnico-jurídics que havien de prevaler en un procediment que, com bé han remarcat de fet els dos governs implicats, l'espanyol i l'alemany, és purament un tràmit judicial dins el marc de cooperació internacional que marca la normativa de la Unió Europea. Per tant, igual que afirmo que el Tribunal Constitucional espanyol haurà de desqualificar un dia l'aplicació del famós 155 feta pel govern del PP i autoritzat pel Senat -amb bel suport de l'anomenat bloc constitucionalista, no ho oblidem-, d'un tribunal amb un mínim de sentit de rigor jurídic no es podia esperar altra cosa.

És clar que partim del supòsit de trobar-nos en veritables estats de dret on la independència judicial és un fonament bàsic. Una cosa de la qual pocs dubtaven un cop va ser detingut Puigdemont en aquell land alemany. I una cosa de la qual molts dubtem en referència als nostres tribunals, inclòs evidentment el Constitucional.

La reacció de l'opinió pública espanyola, dirigida per la croada político-mediàtica, ha exhibit a parts iguals la prepotència i la rancúnia acomplexada que caracteritzen la seva actitud. Encara que el govern hagi intentat mantenir les formes, portaveus majors i menors dels partits constitucionalistes han mirat de tergiversar el sentit real de la clatellada rebuda pel jutge del Tribunal Suprem, o de menystenir el tribunal alemany titllant-lo de regional. La reacció de la caverna mediàtica ha estat coherent, com sempre, però ha arribat a límits escandalosos en casos extrems com el de Jiménez Losantos, que ha arribat a fer una crida a atacs terroristes a interessos alemanys. Tot plegat, una reacció que retrata tot el pitjor del caràcter d'aquesta democracia consolidada de la nación más antigua de Europa, que no té ni la prudència de saber-se contenir davant de l'estat més poderós d'Europa.

Que equiparin el Tribunal Superior d'un land a una Audiència Territorial ens dona, de pas, la veritable pedra de toc de com es creuen la descentralització més gran del món de la qual es vanten. El cert és que els arguments de la resolució del tribunal d'Schleswig-Holstein són tècnicament impecables, com explica avui el diari Ara, i no es basa evidentment en normes del seu estat federat o de la seva sola jurisprudència, sinó que cita la llei federal penal i la jurisprudència del seu Tribunal Suprem. Massa fi, tanmateix, tot plegat per a l'anàlisi de polítics destralers com els d'aquí, als quals els ha faltat temps per impugnar el funcionament del tractat de Schengen, sense reconèixer que aquesta euroordre ha navegat per culpa del clar abús de dret comès pel jutge Llarena. La resolució alemanya li salva la cara, tot sigui dit, permetent-se suposar que el Codi Penal espanyol sí contempla una interpretació extensiva del delicte de rebel·lió quan es produeix sense una violència directa sobre l'òrgan representatiu del poder que seria el subjecte passiu de l'alta traïció o la rebel·lió, en el llenguatge espanyol, a diferència de l'alemany.

Aquesta qüestió ens portaria a una llarga discussió, que de fet serà la base de l'argumentació jurídica amb què ara s'haurà d'enfrontar Llarena perquè la seva extravagant construcció del concepte de violència amb què ha encausat tots els processats per rebel·lió no caigui com un castell de cartes davant la lògica jurídica que, a partir d'ara, les defenses només haurien de traslladar de la resolució d'un veritable tribunal, el superior de l'estat d'Schelswig-Holstein