Els ferits de l'1-O no van existir. Els empresonats a Soto del Real dilluns passat són perillosos agitadors. El projectat cessament del govern de la Generalitat i la paralització de facto del Parlament català seran mesures destinades a recuperar l'autogovern català.
En aquests últims temps, en els anys en què aquest blog ha estat dormint, ha arrelat un nou concepte en els mitjans: la post-veritat. O, dit d'una manera més crua i real: la manipulació deliberada de la informació que tothom ha rebut per tal de fer-la passar per falsa.
El cas del nostre 1-O és un cas emblemàtic de com un Estat poderós, autoritari, revestit d'una falsa capa democràtica, pot alterar tots els relats dels fets per imposar una visió diametralment diferent a la que una mirada directa i sense filtres produeix.
Els mètodes són diversos: negar directament els fets, atribuir-los a manipulació quan estan enregistrats (el propagandista sempre atribuirà a l'adversari el que ell fa), o no desmentir-los quan són innegables però sí complementar-los amb uns fets concomitants que els justificarien. Els hem vist tots, emprats per un Estat espanyol que controla els mitjans de comunicació d'una manera impròpia d'una democràcia, per formal que sigui. A tant arriba la desvergonya que hem vist un diputat del partit crossa del govern del PP, Ciutadans, recriminant al ministre de ram que no hagi estat capaç d'impartir el mateix relat dels fets a la premsa internacional.
La pressió arriba també a les xarxes. Tot i que internet va permetre difondre ràpidament i en temps real la brutalitat policial del dia 1 d'octubre contra els votants, o apreciar sense lloc a dubtes la magnitud de les manifestacions independentistes confrontant-les amb les sempre menors unionistes, o comprovar l'actitud pacífica i impecables de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez en les mobilitzacions del 20 de setembre que els han dut a la presó, tot i ser cert i lloable tot això, també tenen doble ús i són terreny abonat per als detractors que compren el missatge del govern del PP o directament estan infectats pels aparells repressors de l'Estat.
Una víctima col·lateral d'aquest odiós clima que es pot generar a les xarxes és la protagonista d'un vídeo difós per Òmnium Cultural i que va esdevenir viral, on en anglès es demanava l'ajuda d'Europa contra la repressió del'Estat espanyol al moviment independentista. El contraatac ha estat tan brutal que l'actriu -Anna Maruny de nom- ha hagut de tancar les seves xarxes socials i no respondre a les peticions d'entrevistes que li arriben.
L'arma preferida dels agressors aquí ha estat l'humor. L'humor que ja havien usat a TV3, al programa "Estàpassant" que dirigeix Toni Soler, en una autoparòdia que la mateix actriu va protagonitzar. Noli ha servit de res. Ja és una de les bèsties negres de l'unionisme despietat que ens assetja.
L'arma preferida dels agressors aquí ha estat l'humor. L'humor que ja havien usat a TV3, al programa "Estàpassant" que dirigeix Toni Soler, en una autoparòdia que la mateix actriu va protagonitzar. Noli ha servit de res. Ja és una de les bèsties negres de l'unionisme despietat que ens assetja.
El cas de l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez trobo d'una injustícia inqualificable.
ResponEliminaAls mitjans afins al règim no els costa gaire trobar qualificatius. En portada, la revista Tiempo els tilla (diria que despectivament) de dos fanàtics.