El dia 27 d'octubre de 2017, passi el que passi aquests propers dies, ja ha passat a la Història. La Història amb majúscules. Com el dia 1 d'octubre, al qual el dia d'ahir honora i fa justícia.
No importa ara analitzar el vaivé dels dies precedents, el tobogan del mateix matí d'ahir, els dubtes vacil·lacions, suposades traïcions i certes negociacions ocultes. L'important és el resultat aclaparador de la República Catalana al Parlament de Catalunya.
La resposta de l'estat espanyol, després de la votació del Senat en paral·lel a la del nostre Parlament, mostra també les seves vacil·lacions i febleses sota l'aparent puny de ferro de l'aplicació d'un 155 que pretén ser extensiu i intensiu. La convocatòria ccelerada d'eleccions ho fan palès: l'Estat, obeint o no a pressions, reflexionant o no sobre el greu problema d'intentar sotmetre totes les institucions catalanes, ha reduït al mínim el marge d'intervenció.
Ara convé a la societat catalana pair, meditar, deliberar i respondre de la forma més unànime possible a aquesta convocatòria, i mentrestant assegurar-se que el país continuï treballant com fins ara, però sota un nou aire de llibertat. responent a les agressions del bàndol franquista i unionista que ja anit es van viure a Barcelona -i que de ben seguir continuaran aquests dies- amb pacifisme i serenitat, però amb contundència. Preparant-se per a una llarga resistència en el dia a dia. Organitzant-se per posar dempeus la República i per a un modèlic procés constituent que acabi enganxant als que encara hores d'ara en son reticents.
La primera gran passa ja està feta: ens hem situat a l'alçada d'allò pel qual portem set anys lluitant decididament i a l'estela de motles generacions que ho han somiat. No defallim en la resta dle camí.
Visca!!
ResponElimina