EXILIS

Divendres, dia de la proclamació de la República, i avui, a penes dos dies després, els carrers de diverses ciutats catalanes, especialment Barcelona, han estat dominats pels unionistes. A Barcelona, aquest matí, han fet una veritable manifestació de força, amb milers de concurrents (però sens dubte molt lluny del milió i escaig que reclamava la convocant Societat Civil Catalana, i segurament per sota dels 300.000 que acreditava la Guàrdia Urbana). Com a eco lamentable, el que mai falta a les cites unionistes: els aldarulls, els insults, els signes feixistes, les agressions... que protagonitzen els grupuscles ultres que indefectiblement acompanyen les manifestacions d'aquest color.

Especialment greu em sembla el que va passar divendres al vespre, on un nombrós grup de feixistes -entre ells un significat membre del PP, sembla ser- van protagonitzar agressions, destrosses a la seu de Catalunya Ràdio i agressions brutals a ciutadans que duien estelades o van cridar consignes de llibertat. I el més greu de tot, l'atac a una escola que van trobar-se del camí, on van agredir diversos mestres. Una escola sense signes externs de cap tipus d'independentisme. Aparentment la van atacar només pel fet de ser una escola pública. Heus aquí el fruit de les vils acusacions dels senyors Albiol, Arrimadas, ministres, etc contra l'escola pública catalana.

L'independentisme, o el republicanisme, que jo prefereixo dir a partir d'ara, sembla haver-se retret i retirat dels carrers que cridava que seran sempre seus. Potser desorientat, potser prenent-se només un respir. El silenci del govern i dels partits, a penes esquerdat aquests dies, sembla sembrar els dubtes i el desconcert després de la primera eufòria de la proclamació de la República al Parlament, a mesura que transcendeixen les acceptacions de destitucions d'alts càrrecs de la Generalitat, començant pel molt significatiu cas del major dels Mossos Josep Lluís Trapero. No es pot entendre la passivitat dels Mossos divendres davant agressions que es van fer davant dels seus nassos i que perpetuen el clima d'impunitat en què es mou el feixisme espanyol.

Mentre el president (de la República) Puigdemont es donava ahir un breu però intents bany de multituds a la seva Girona, el govern belga ofereix asil als representants de Catalunya que es creguin amenaçat de detencions i judicis sense garanties d'imparcialitat.

¿Tornarem als temps de l'exili, a la Generalitat clandestina que va tancar Tarradellas amb el seu retorn del qual celebràvem al principi d'aquesta setmana el 40è aniversari?

Molt curiosament, l'única delegació exterior que els decrets del 155 ja publicats pel govern espanyol és la de Brussel·les. Se li estarà mostrant les portes de la retirada?

En poques hores veurem si realment el govern de la nounada República manté el seu lloc i la seva feina, mentre el rellotge de les eleccions autonòmiques il·legítimes avançarà inexorablement. La més urgent cita és la data límit de constitució de coalicions electorals. I això és aquest divendres!