13/10/17

LA FABRICACIÓ DE L'ENEMIC

Vulguem o no -que no volem, és clar- som enmig d'una guerra. Una guerra molt bruta. Anava a dir que incruenta, però tampoc és així, ja que les actuacions policials de l'1-O a Catalunya i de bandes feixistes en els dies posteriors, o el 9-O a València i altres llocs no deixen sola la violència teòrica, de la qual probablement la física només és la punta d'un iceberg.
S'està construint, des dels aparells de l'Estat i dels mitjans de comunicació afins -els de més abast entre la població- un relat calculadament meditat i dirigit a crear la imatge d'una Catalunya asfixiada per un ultranacionalisme català que voreja la coacció física permanent del dissident. Naturalment, això no es ven fàcilment entre la població catalana que viu la realitat de primera mà, però sí cala entre la població espanyola intoxicada per aquests mitjans -i això inclou una part de la població resident a Catalunya que per unes raons o altres compra el missatge-.
El sistema que usen sempre és el del mirall, un dels principis del famós decàleg de la propaganda de Goebbels: atribuir al contrari el que tu fas.
Assistim estupefactes a una campanya per desacreditar fins i tot la realitat dels múltiples testimonis de la brutalitat policial l'1-O. No els importa fins i tot acusar els metges que van certificar les lesions de les víctimes. El que ells van fer inventant agressions i víctimes entre els membres dels cossos de seguretat, ens ho retribueixen, encara que el món sencer hagi vist les múltiples imatges enregistrades.
La bèstia predilecta ha estat i ara, lògicament, ho és en major grau, el sistema educatiu català, al que atribueixen la forja de legions d'independentistes amb el cervell rentat. No dubten en atribuir a pares i mestres un adoctrinament paral·lel al que ells usen. Quan els seus nens van amb banderes espanyoles o es disfressen de guàrdies civils en plena desfilada del 12 d'octubre és una lloable mostra d'educatiu patriotisme. Dur una estelada és vil adoctrinament sense entranyes.
Antena3, aquesta tele participada majoritàriament pel grup editorial que ara canvia la seva seu a la capital del Regne, i que fins ara tenia la seva seu no declarada als salons d'un cèntric hotel madrileny on els seus apoderats jugaven a la política, va emetre en el programa dirigit per una catalana aquesta perla que supera el nivell més delirant que podria haver imaginat el mateix Goebbels.
https://twitter.com/EspejoPublico/status/918792069547569153
Tot això semblaria anecdòtic si no fos perquè hi ha al darrera molt de poder. Potser Serrat podria recuperar per uns dies la seva vella lucidesa i retratar-los com són, com va fer a "Macarras de la moral":
Anunciando apocalipsis
van de salvadores
y si les dejas te pierdes
infaliblemente.
Manipulan nuestros sueños
y nuestros temores,
sabedores de que el miedo
nunca es inocente.
I amb ell diríem allò de :
Si no fueran tan temibles
nos darían risa.
Si no fueran tan dañinos
nos darían lástima.
I està clar, causen dany. I en volen causar més. Estan disposats a modelar l'enemic. I no repararan en mitjans per destruir-lo si veuen amenaçat el seu status.
Contra això només ens queda la lucidesa, la fermesa i la confiança en la veritat que alberguem en una zona íntima. Aquesta convicció neta en el que nosaltres fem i en la seva justícia és el que ells mai, però mai, podran tenir.

3 comentaris:

  1. Respostes
    1. És tal com anomenàvem a Antena 3 irònicament quan van aparèixer.
      Ara, tal com dius, utilitzen l'efecte mirall de Goebbels. El programa "Espejo público" no podia escollir un nom millor. O pitjor.

      Suprimeix
  2. Espejo público però mal servei públic.
    Encantat de retrobar-te, Xavier, veig que continues actiu a la Catosfera!
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix