QUINA EUROPA?

Encara no havien transcendit a l'opinió pública les declaracions del president a l'exili Puigdemont a un mitjà israelià, sobre el fet que la ciutadania hauria de decidir sobre la permanència a la Unió Europea en cas que Catalunya esdevingués independent, que ja teníem les furibundes reaccions d'Albert Rivera, equiparant la postura de Puigdemont a la de la líder de la ultradreta francesa Marine Le Pen i equiparant igualment nacionalismes amb populismes -com si ell no representés una versió concentrada d'ambdós corrents polítics-. Avui també se sumaven a la denúncia de la pretesa postura antieuropeista del president català Mariano Rajoy en persona -amb la seva habitual retòrica displicent- i el candidat del PSC Miquel Iceta -que en feia befa acudint insòlitament a Star Trek-. Això per citar només unes quantes reaccions, que serien inacabables si comptéssim les anàlisis dels mitjans de comunicació, inclosos alguns que podríem creure independents o d'esquerres com Diario 16, que posa en primer paràgraf unes expressions poc objectives com:  El presidente de la Generalitat cesado y candidato el 21D por la formación política JuntsxCat, tras tratar de conseguir el respaldo europeo, responde con despecho y cree que Cataluña estaría mejor fuera de la UE.
I continua: Puigdemont  pide cuentas a Europa y le reclama que retire su apoyo “acrítico” y “a veces inmoral” al Gobierno del PP contra el proceso independentista si ellos ganan las elecciones catalanas.

La majoria de les reaccions en contra i de les presumptes valoracions periodístiques parteixen d'oblidar la premissa que Puigdemont no obria aquí un debat per iniciativa pròpia sinó que responia directament una pregunta també directa, i obliden també que obria aquesta resposta declarant-se partidari de la UE i l'euro. 

Però això no és més que una mostra més del que es pot esperar d'uns polítics en campanya electoral permanent i d'uns mitjans avesats a la tergiversació, tot un entramat per al qual la veritat i l'objectivitat no és un fi ni tan sols un mitjà, sinó només una opció si encaixa amb la finalitat que persegueixen. 

El que m'interessava era ressaltar el que Diario 16 subratlla de les paraules del president: la reclamació a Europa que retiri el seu suport acrític i immoral (entre cometes, posen ells per deixar ben clar que no comparteixen la idea) al govern Rajoy. 

Just aquests dies el setmanari rossellonès La Semaine du Roussillon es preguntava en un excel·lent article del seu fundador Antoine Gasquez el per què del suport del govern Macron a la Mafia espanyola. L'article fa un repàs molt ben document del panorama de corrupció al si del Partit Popular.

La Mafia espanyola, o l'organització criminal del PP, i aquesta és una definició que, com bé diu l'article, es basa en les conclusions dels òrgans que investiguen els més de 75 casos de corrupció que tenen el partit del govern com a protagonista, és també la que duu a terme una política que en els darrers anys ha disparat el dèficit públic espanyol a cotes superiors al 100 % del PIB, ha estabilitzat un atur en el 20 %, i ha suposadament superat la crisi a través d'un augment escandalós de la desigualtat en la distribució de la renda fins als límits més alts d'Europa. Vegeu, per exemple, aquest article de Miguel Urbán i Fernando Luengo per al mitjà CTXT.

Tot fa pensar, doncs, que un govern com aquest és el triat per la UE com a referència a seguir en les polítiques del seu model d'Estat social i democràtic. Perquè en efecte li ha donat un suport sense fissures contra la revolta independentista catalana. Potser perquè totes les accions del govern Rajoy que han ofegat l'economia catalana en els darrers anys i han anul·lat totes les lleis de caràcter social i les exaccions fiscals de caràcter redistributiu emanades del Parlament mereixen la recompensa d'aixafar un model alternatiu, basat precisament en un model radicalment social i democràtic.

Que Puigdemont defensi una cosa tan òbvia des d'aquesta radicalitat democràtica que el poble ha de decidir sobre si un Estat ha de pertànyer a la UE aixequi tantes protestes des de tant amplis espectres de la política espanyola és un altre indici que el que definitivament molesta de la via catalana és que respon a la iniciativa de la ciutadania, la respecta i encara la impulsa. Vade retro, Satanàs!